Opinió

Superàvit i dèficit

En l'altra part del balanç, en què no compten els diners, els enrenous socials i esportius s'han succeït setmana rere setmana

Demà Josep Maria Bar­to­meu farà balanç. Després d'haver sig­nat ahir un acord comer­cial amb l'empresa turca Beko, d'abast inter­na­ci­o­nal, i d'afir­mar rotun­da­ment fa unes set­ma­nes que el club tan­carà el curs amb un superàvit de 30 mili­ons, fet que, segons Bar­to­meu, con­firma que el Barça “ara sí que és econòmica­ment fort”, el pre­si­dent blau­grana pot patir la temp­tació de fer una jugada de tri­ler i colar a la parròquia que men­tre hi hagi pasta, la resta pot espe­rar. Fa anys, un dels pilars del nuñisme ideològic con­sis­tia a par­lar de calés, de pro­jec­tes rela­ci­o­nats amb el totxo i a exhi­bir lli­gues de les sec­ci­ons men­tre es feia veure que el Barça era el millor club del món, i també el més ric.

Bé, si els números són de veri­tat i els estats comp­ta­bles estan ava­lats pels audi­tors, queda el con­sol, per què no, de sen­tir que com a mínim el Barça no pas­sarà gana si ens refe­rim a calés, encara que no estic gaire segur de si molts bar­ce­lo­nis­tes accep­ta­ran que Bar­to­meu parli amb aquesta con­tundència quan asse­gura que ara el Barça és de veri­tat fort en la par­cel·la econòmica.

En l'altra part del balanç, en què no comp­ten ni els diners ni els títols de sec­ci­ons que es fan créixer com l'escuma en temps de sequera fut­bolística, el desori és total i la denun­ci­a­ble gestió i la falta de títols no només ha estat una taca negra que no pas­sava des de feia anys, sinó que els enre­nous soci­als i espor­tius s'han succeït set­mana rere
set­mana.

Bar­to­meu ha tin­gut sort de fixar aquest balanç i que no hagi estat pre­ce­dit de la com­pa­rei­xença de San­dro Rosell davant la justícia pel cas Ney­mar, que tindrà lloc el 22 de juliol, i les con­seqüències que se'n poden deri­var, ni tam­poc de la vista que dijous està pre­vista també per la demanda que una empresa ha inter­po­sat con­tra el club, segons la qual li reclama 100 mili­ons d'euros.

Mal­grat que aquests dos fets es poden con­si­de­rar baga­tel·les, ja que el club deu pen­sar que no poden per­ju­di­car el Barça, el que és indis­cu­ti­ble és la tra­jectòria de l'enti­tat, que va tenir com a cul­mi­nació un final de tem­po­rada amb un par­tit que deci­dia la lliga que serà difícil que els afi­ci­o­nats obli­din pel nul com­promís exhi­bit i per la indolència de quasi tots els actors.

Abans d'aquest epi­sodi, vam tenir la fugida inex­pli­ca­ble d'un San­dro Rosell que va dei­xar amb un pam de nas tot­hom i que va donar una imatge impròpia d'un ges­tor pro­mo­ci­o­nat pels seus vale­dors com a refe­rent.

Poc després, vam tenir un epi­sodi de ver­go­nya ali­ena que va sen­ten­ciar el club a estar-se un any sense poder fit­xar, fet que obliga a encer­tar aquesta tem­po­rada d'allò més per si la sentència defi­ni­tiva deixa el Barça l'any vinent fora del mer­cat. Per jus­ti­fi­car aquest epi­sodi, Josep Maria Bar­to­meu va insi­nuar que hi ha una mà negra i va dei­xar enten­dre que el Madrid hi estava al dar­rere. Pas­sats els mesos, pot­ser molts segui­dors deuen seguir pen­sant que el pre­si­dent acci­den­tal els va enga­nyar, un cop més, i que va ridi­cu­lit­zar el club. A veure que en diu de tot ple­gat demà en el balanç.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)