A queixalades

El Barça arra­cona els valors que sem­pre defensa. Ara s'oblida de tot per fit­xar un juga­dor de qua­li­tat con­tras­tada però amb ante­ce­dents que diuen molt poc a favor seu. Té ins­tints que apa­rei­xen sovint. No són ama­gats. Si la samar­reta de l'equip pro­fes­si­o­nal de fut­bol ja està plena de publi­ci­tat, ara volen que aquesta mateixa samar­reta la llu­eixi algú que no s'ha mos­trat al món pre­ci­sa­ment com un exem­ple d'espor­ti­vi­tat. Sanció al marge, on es poden fer totes les con­si­de­ra­ci­ons que es vul­guin, Luis Suárez ha tor­nat a mos­trar, ara en un apa­ra­dor com és la copa del món, el seu cos­tat més fosc. Ha tor­nat a caure en la temp­tació de cla­var les dents a un adver­sari. I mira que havia començat bé fut­bolísti­ca­ment fent dos gols i rei­vin­di­cant-se com a gran fut­bo­lista. Fent den­te­tes al Bra­sil. L'enveja de tot­hom. El fut­bol, però, té poca memòria. O gens. I amb això juga el Barça. Si fa cara de bon noi i demana perdó, com ja ha fet, el Barça con­ti­nua ges­ti­o­nant el seu traspàs. Suárez no ha sor­tit en els mit­jans per una mos­se­gada aïllada, per un mal moment. No. Sinó per tres. Els pre­ce­dents fan por. A adver­sa­ris dife­rents i en com­pe­ti­ci­ons dife­rents. A Holanda, Angla­terra i en la copa del món al Bra­sil, Suárez ha dei­xat marca. Té un reper­tori ben variat. I una obsessió única. Té un pro­blema que reclama un trac­ta­ment. Ha rebut san­ci­ons con­tun­dents. En un cas el seu mateix club, el Liver­pool, també el va san­ci­o­nar. Bon exem­ple. Ara li han cai­gut nou par­tits i durant qua­tre mesos no li per­me­ten cap lli­gam amb la seva pro­fessió. La FIFA ha actuat d'ofici, cosa que no ha fet amb penals no xiu­lats o tar­ge­tes no ense­nya­des en alguns dels par­tits d'aquest mun­dial de fut­bol del Bra­sil per dir-ne un parell.

Fins que algú no ha con­vençut l'uru­guaià Luis Suárez per dema­nar dis­cul­pes públi­ca­ment amb el com­promís de no tor­nar-ho a fer mai més, com els nens, el Barça for­mal­ment no s'ha mogut. Amb el perdó dema­nat i l'abso­lució de la seva víctima ator­gada, el club blau­grana se sent alli­be­rat de qual­se­vol mal i amb con­di­ci­ons de nego­ciar la incor­po­ració. El Barça vol pas­sar per ser exi­gent i fer valer con­duc­tes cor­rec­tes per anar pel mon i alhora està con­vençut que el des­pres­tigi tre­ba­llat a consciència pel juga­dor els pot aba­ra­tir el traspàs i fer-lo més asse­qui­ble. A Liver­pool no pen­sen el mateix. El que ha fet tres cops Luis Suárez l'ha per­ju­di­cat greu­ment. Ha per­dut con­trac­tes publi­ci­ta­ris i s'ha des­pres­ti­giat entre els seus com­panys, els pro­fes­si­o­nals del fut­bol i també entre els afi­ci­o­nats. La seva cate­go­ria fut­bolística no ha des­a­pa­re­gut, això no s'oblida, i la seva dig­ni­tat per­so­nal s'ha vist reforçada, segons argu­menta el Barça, pel fet de dema­nar perdó i si no tor­nar a caure en la temp­tació de cla­var una altra quei­xa­lada en una lliga nova per a ell. Encara no l'ha pro­vada.

No és fer demagògia però es veu que tot s'hi val per fer un equip que sigui com­pe­ti­tiu i no passa res si es vol incor­po­rar un juga­dor que ha tin­gut una errada greu però també la humi­li­tat de reconèixer-la. Sovint hem cri­ti­cat les acci­ons anti­es­por­ti­ves. De qui sigui. Sabem de fa temps que el Barça busca un cen­tral. Hem cri­ti­cat Pepe per algu­nes de les seves acci­ons en el Real Madrid. Si volen referències con­cre­tes d'un cen­tral car­re­gat de valors, que dema­nin el vídeo de l'acció del por­tuguès amb el juga­dor del Getafe, per exem­ple. Per il·lus­trar.