Aquests dies va en boca de tothom el més que possible fitxatge de Luis Suárez pel Barça. Ningú no discuteix la seva capacitat golejadora –ha estat Bota d'Or juntament amb Ronaldo–, però la mossegada que va clavar a Chiellini ha destapat la caixa del trons. L'afició barcelonista està dividida, perquè una bona part considera que Suárez no pot jugar al Barça perquè no representa els valors del club. “Quin exemple els donarem als nens de la Masia?”, es preguntava fa poc un aficionat.

Un debat semblant, però amb menys ressò, també s'ha produït amb la incorporació d'Ivan Rakitic. Des de les xarxes socials se l'ha qüestionat per una declaracions que va fer contra el col·lectiu de gais. I l'argument era el mateix que en el cas de Suárez... que el croat no encaixa en els sagrats valors del Barça.

Tot plegat es tracta d'una estupidesa. Puc entendre –i comprendre– aquells que defensen que no es pot fitxar Suárez perquè no respon al prototip de jugador fair-play ni tampoc Rakitic perquè les seves paraules són una clara ofensa. Però que no s'escudin en els valors del Barça. Que parlin d'ètica o honradesa, però de valors no, si us plau. El Barça ha perdut tots els valors des del dia que va decidir arraconar Unicef per la dictadura de Qatar. Des de llavors tot aquest concepte se'n va anar en orris.

Per tant, parlem amb propietat i de futbol. S'ha de fitxar Suárez? És necessari per a l'equip de Luis Enrique? S'han de pagar prop de 90 milions? Personalment, pesen més els contres que no pas els pros. Sobretot em preocupa com s'adaptaria l'uruguaià a la davantera del Barça i com compartiria el protagonisme amb Messi i Neymar. Si amb dos galls en un galliner ja es va demostrar la temporada passada que la cosa es complica, imagineu-vos amb tres. No estic gaire convençut que Suárez s'adapti al rol d'estar supeditat a Messi. Una estrella com aquesta sempre vol brillar per si mateixa. Per tant, seria més recomanable concentrar-nos a millorar el duet Messi-Neymar i a buscar un davanter centre de menys categoria, que no es queixi si no juga gaire i que exerceixi d'obrellaunes. I de noms en trobarem a grapats en el mercat: Soriano, Negredo, Llorente, Mandzukic, etcètera. Tot i això, entenc que la directiva busqui un cop d'efecte per poder oblidar les penes de l'any passat i s'hagi fixat en Suárez. Però, reitero, aquest no hauria de ser l'objectiu prioritari.

Per contra, l'altre jugador de qui parlo en l'article, Rakitic, sí que crec que pot ser útil per al joc del Barça. El croat té capacitat per poder-se adaptar a l'estil que li demanin i ha demostrat al Sevilla que pica pedra com qualsevol peó i que, si és necessari, pot ser el líder del mig del camp. Una funció que en més d'un partit haurà d'assumir, sobretot després de la marxa de Xavi.

Continuant parlant de fitxatges, espero que Zubizarreta i el seu staff tècnic s'afanyin a lligar un o dos centrals. És una posició del camp que s'ha de cobrir com més aviat millor i amb jugadors de contrastada qualitat, que siguin capaços de treure la pilota des del darrere. Les últimes setmanes sona amb força el nom de Mathieu, que té l'avantatge que pot jugar de central i de lateral esquerre, la seva posició original al València. També apareix a l'agenda blaugrana el jove brasiler Marquinhos. Però crec que el Barça hauria d'optar per algú amb més experiència, i a hores d'ara una de les peces més cobejades és l'alemany Mats Hummels.