Armand Jean du Plessis, conegut com a cardenal-duc de Richelieu, va ser l'artífex com a primer ministre del rei Lluís XIII de la gran centralització del poder a la França del segle XVII. D'ell diuen que era tan afable i subtil en les tècniques diplomàtiques com descarnat a l'hora de combatre els enemics, i encara més els adversaris. Quan li va convenir, com en el cas dels protestants, es va aliar amb l'enemic en guerres sagnants. Però un adversari del poderós personatge era considerat enemic de l'Estat –perquè ell era l'Estat–. A Espanya en tenen un, també, de Cardenal, en aquest cas Miguel de nom i secretari d'estat per a l'Esport de dedicació. El manaire de l'esport espanyol ha demostrat els dots de diplomàcia de doble discurs i tot just fa una setmana va estar a Barcelona, on va tenir les millors paraules i molt bon rotllo amb alts càrrecs esportius de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona en el sopar d'aniversari d'un club català. Els mateixos als quals prèviament havia posat verds en la carta adreçada a la vicepresidenta Ortega –que va sortir a la llum ahir– arran de la celebració de la copa del Tricentenari que qualifica d'il·legal en una reacció que voreja el paroxisme. A Madrid també hi ha gent que actua amb aquesta doble cara al millor estil Richelieu. Compte, són els més perillosos!