L'any 1516, un conqueridor castellà o portuguès, no queda clar el seu origen fosc –com tants i tants aventurers que cercaven riqueses, plata i or i ho camuflaven darrere la pregonada acció cristianitzadora d'Amèrica–, Juan Pedro Díaz de Solís de Ruiz, va descobrir el riu de la Plata sense ser-ne gaire conscient. Els indígenes charrúas, defensant el seu territori, van abatre els enemics i Díaz de Solís i altres conqueridors van ser devorats. És un fet mai no prou aclarit. Els charrúas no eren caníbals i sí que ho eren els guaranís, però aquests no van intervenir en la batalla. Sigui como sigui, el uruguaià Luis Suárez, un charrúa, ha fet bé de demanar perdó per una acció impresentable i, indubtablement, en el Barca té la millor ocasió per demostrar que sap educar els bous més braus i controlar l'impuls més boig. Ens cal aquest charrúa i més pel nivell de joc d'atac vist en el mundial del Brasil. Cap davanter mossega com Luis Suárez. El Barça pot fitxar un dels millors atacants del món. No li serà fàcil el que li espera. Primer, ha de demostrar a l'exigent públic culer que serà un jugador intens però noble; alhora, haurà de torejar la premsa de Madrid, que no deixarà d'empipar, i haurà de no caure en els gestos provocadors amb ninots, símbols, amulets, fotos, etc. de milers de seguidors que hi ha pels camps d'Espanya i d'Europa. L'escull més gran em sembla que serà Messi. Aquest, per seguir un historial únic, ha d'entendre que només és una peça de l'engranatge. Darrerament, al Barça li mancava sorprendre, velocitat i varietat i un Messi més generós que mai. No és fàcil gestionar els egos, però si Messi vol ser un jugador cada cop més llegendari, ha de jugar lliurement, però alhora enriquint el joc dels altres i sabent que la denominació per cinquena vegada de ser millor jugador del món passa per guanyar. El charrúa Suárez pot obrir llaunes. Messi, fer de tot. Però tot això es compensa, de veritat, amb un equip harmoniós amb centrals de categoria que mosseguin per dalt i per baix.