Treure's la samarreta a la platja és un drama si no s'han fet els deures durant l'hivern. Així doncs, envoltat de metrosexuals ufanosos de les seves abdominals, i sent conscient d'un clam social que idolatra els escaladors i margina els sedentaris de cervesa i tertúlia, mostro les cendres físiques d'un passat abocat al món de l'esport. Mentre estenc les tovalloles, fent com si el drama no anés amb mi, prenc una antologia de Hölderlin per falsejar l'origen erudit del meu sobrepès. M'hauria d'aprimar, és cert, però l'anhel d'acariciar el sublim em té enclaustrat a la biblioteca, tan sols en surto per plagiar quadres de Friedrich i escriure odes al suïcidi. A causa d'aquesta ambició artística, he refusat enfrontaments de pàdel amb hipsters nouvinguts al món de la raqueta, partits de futbol en què aquell no la passarà a l'altre i tampoc farà de porter, als vint minuts diaris de fúting en què tentinejo per carreteres secundàries, a les bicicletes que tremolen per espais feréstecs i et deixen el cul esmicolat i, fins i tot, he repudiat caminades dominicals compartides amb friquis desitjosos de fantasiar sobre èxits pretèrits. No ho puc evitar, sóc així. Mentre els altres dediquen el seu temps lliure a cultivar el cos, n'hi ha que donem aire a la ment per compensar el culte desaforat cap allò més superficial i caduc. Ja ho deia Machado: “A Espanya, de deu caps, nou envesteixen i un pensa.” M'ha tocat i no em queixo.

De tota manera, la contradicció m'ha arribat quan m'he assegut a la tovallola, he flexionat les cames i, en sostenir els meus braços al davant del genoll amb una certa altivesa, el meu fill petit m'ha deixat anar amb un to filial d'amor cap al pare vençut per la vida: “Papa, com és que hi ha altres papes que no tenen panxa?” Pregunta retòrica? No, m'estava demanant ser ràpid per no baixar del pedestal abans de l'eclosió de l'adolescència. Així doncs, fent valer el meu esperit filantrop modelat durant les hores de lectures de Hölderlin, li he contestat amb condescendència “Perquè no estimen els seus fills com jo t'estimo a tu.” El nen ha callat per respecte, i a mi m'han vingut ganes de plorar.