Bahamontes, Indurain, Delgado i Pereiro. Són els quatre ciclistes espanyols vencedors del Tour de França que, segons una enquesta que el diari holandès De Telegraaf publicava aquesta setmana, tornarien els set títols a Lance Armstrong. El mitjà va fer la pregunta als ciclistes que havien guanyat la cursa que encara són vius. De 25, dotze l'hi tornarien. Alberto Contador, que va compartir equip a l'Astana amb ell –s'ha convingut que si no hagués tornat a competir mai no s'hauria destapat l'afer–, no parla del seu excompany i Carlos Sastre no es va voler referir a una qüestió, diria, oblidada i poc present en la memòria dels aficionats només dos anys després que la Usada posés fil a l'agulla just el dia que començava la cursa, amb el pròleg a Lieja. “La Junta de Revisió Antidopatge ha dut a terme una avaluació total i ha formulat una recomanació unànime per continuar el procés”, deia el comunicat de l'organisme nord-americà en què s'anunciava l'inici d'un procés que acabaria, mesos després, amb el texà confessant en l'entrevista amb Oprah Winfrey, desposseït dels títols i sense patrocinadors. I compte, que en els propers mesos podria perdre la seva fortuna per un delicte federal, frau.

Algú creu que seria bo tornar-li els títols, els set mallots dels quals Armstrong té penjats a casa seva? “No es poden deixar set carreres en blanc”, deia Andy Schleck, vencedor el 2010 després de l'afer del bistec que José Luis López Cerrón, escollit democràticament president de la Federació Espanyola de Ciclisme el desembre del 2012, va dur a Contador. En canvi, els posteriors guanyadors –Evans, Wiggins i Froome– sí que es pronunciaven en contra d'Armstrong. I Indurain? “Tots els Tours han de tenir un vencedor. La història es va escriure així”, deia l'últim multicampió. De tots, em quedo amb Stephen Roche, que va guanyar el Tour l'any abans que Perico. “El dopatge sempre ha format part de l'esport, no només del ciclisme.” Sí? Segur?