“Nazis fastigosos”
Dir bestieses parlant de futbol és pecat venial. Ho fem tots, uns més que altres, i la immensa majoria de vegades no passa res. Jo disculpo fins i tot les collonades de l'alçada d'un campanar que més que mai des de fa una setmana se senten de Messi. Però n'hi ha que mereixen capítol a banda, i que algú hi posi fre. Com la de Víctor Hugo Morales, el narrador de narradors, el de la locució ja canònica del millor gol de Maradona i de sempre. El del “barrilete cósmico, ¿de qué planeta viniste”.
Dimarts, els jugadors alemanys, que van ser extremadament respectuosos en la victòria tant amb l'Argentina com amb el Brasil, en ple èxtasi –potser també etílic– compartit amb l'afició, van fer una broma inofensiva simulant que eren argentins que caminaven capcots. Morales, amb la seva veu radiofònicament perfecta de periodista creïble, seriós, va dir això, agafin aire: “Pensant així, com aquests jugadors, van matar sis milions. De la mateixa manera, amb el mateix recorregut mental, amb el mateix grau d'imbecil·litat, de creença de superioritat […] es van comportar respecte dels jueus, els gitanos i els sis milions de persones que van assassinar als anys trenta i quaranta […]. Aquesta gent ha fet molt poc per l'Alemanya que intenta esborrar la imatge de la que discrimina, menysprea i es creu una raça superior, i que en nom d'això va cometre els assassinats en massa que se li coneixen. […] Si mires el món des d'aquesta suposada estatura, tot et queda massa avall i qualsevol que tingui el despropòsit d'enfrontar-se't el mínim que es mereix és que el fiquis en una cambra de gas. Aquests jugadors alemanys són, en el seu comportament, uns nazis fastigosos. […] Si ho fan és perquè saben que no cau malament, i si no cau malament és perquè encara hi ha una part d'Alemanya molt malalta.”
Convindrà el lector –i si no que s'ho faci mirar– que la profunditat i la netedat intel·lectual del discurs són si fa no fa les d'un bassal. No, les bestieses de Víctor Hugo no són gens venials, tot i que encara no he sentit que ningú s'hagi querellat contra aquest banalitzador del mal de verb florit. Però és el pa que s'hi dóna. Vivim temps de soroll eixordador amb massa gent opinant, pontificant, per sobre de les nostres possibilitats i, sobretot, de les seves; massa gent sense un bri de sentit de l'humor i amb recorreguts mentals com el de Morales alliçonant des de talaies públiques i la creença en la seva superioritat moral, des d'una suposada estatura que fa que tot els quedi massa avall i creguin que poden fiscalitzar alegrement, i gratuïtament, qualsevol per qualsevol fotesa. Aquesta gent fa molt poc per ningú, i si el que diu no cau malament deu ser perquè hi ha penya molt malalta. Tot plegat, molt més preocupant que qualsevol broma entre i sobre futbolistes, per argentins i derrotats que siguin. Esdevé massa barat impostar la veu, etiquetar i aixecar dits acusadors. Massa barat assenyalar algú i, amb aquest grau d'imbecil·litat, titllar-lo de fatxa, o de nazi fastigós