No és l'únic que encara no ha donat senyals de vida ofi­ci­als –ni La Bruixa d'Or, ni l'Estu­di­an­tes, ni el Fuen­la­brada ni tam­poc el Madrid han anun­ciat fit­xat­ges i reno­va­ci­ons–, si bé el clima de pre­o­cu­pació al seu entorn i d'incre­du­li­tat arreu no para de créixer. Des del club, s'intenta trans­me­tre calma, però es fa molt difícil de des­xi­frar el camí que ha pres el Balon­cesto Sevi­lla, en mans ara del fons inver­sor nord-ame­ricà Jef­fer­son Capi­tal després de com­prar el paquet majo­ri­tari a Cai­xa­Bank.

Pot sem­blar que hagin pas­sat mesos des que el lla­vors ano­me­nat Caja­sol tor­nava de València rebut amb tots els honors després de caure en el ter­cer i deci­siu par­tit dels quarts en el play-off. Però, tan sols han pas­sat cin­quanta dies. Una minúcia, per bé que ha estat temps sufi­ci­ent per des­mun­tar de dalt a baix l'equip pos­si­ble­ment més il·lusi­o­nant que ha tin­gut el club en els últims catorze anys. Objec­ti­va­ment, mirant resul­tats, el curs 2009/10 va ser millor, però aquest bloc entre­nat per Aíto havia cap­ti­vat tot­hom. Perquè era el més jove de la Lliga Endesa –fa dos anys, el club va viure una enorme reta­llada pres­su­postària i va haver de rea­fir­mar l'aposta per joves – i pel dina­misme i vis­to­si­tat del seu joc. Per fi sem­blava que l'enti­tat sevi­llana, experta en dila­pi­dar pres­su­pos­tos impor­tants amb uns resul­tats més que dis­crets, havia tro­bat la fórmula per com­pe­tir al més alt nivell adap­tant-se, a més, a la nova rea­li­tat econòmica del club. Però els nous ges­tors, amb José Luis Gali­lea al davant, han anat esbor­rant ele­ments del tren­ca­clos­ques i han dei­xat en l'oblit les parau­les far­ci­des de bones inten­ci­ons en la pre­sen­tació del nou pro­jecte, que tenia la “con­tinuïtat” per ban­dera.

Que pres­cindís de Juan Lla­neza –direc­tor espor­tiu els últims anys, va fit­xar els talents que han emer­git ara– es podia con­si­de­rar fins a cert punt nor­mal en el sen­tit que era el lloc que havia d'ocu­par Gali­lea. Exclo­ent el cas Sato­ransky –era una evidència que mar­xa­ria perquè havia aca­bat con­tracte i no havia vol­gut reno­var abans–, Gali­lea va sor­pren­dre tot­hom donant via lliure a la marxa d'Ocampo, que va fir­mar més tard de pri­mer a Múrcia, i pres­cin­dint de Bam­forth –excel·lent ren­di­ment el curs pas­sat i amb un con­tracte vigent molt baix per al curs 2014/15– i de Sas­tre, a qui no va dur ni al temp­teig. Aquest seguit de deci­si­ons se li van girar en con­tra quan va enca­rar la reno­vació d'Aíto. El tècnic no va per­do­nar que ni tan sols se li hagués con­sul­tat i va dei­xar el pro­jecte per anar a l'Her­ba­life. Aquesta falta de des­tresa nego­ci­a­dora o de pro­jecte defi­nit ha tin­gut dos pas­sat­ges més en els últims dies. Pri­mer, l'oferta adreçada tard i mala­ment a Mar­cos Mata, reco­ne­guda pel seu agent a Twit­ter, i que va arri­bar quan l'aler argentí ja tenia coll avall un acord amb un equip bra­si­ler (Franca). I, després, les ana­des i vin­gu­des per tro­bar un tècnic. Se n'han vin­cu­lat molts –des de Pedro Martínez fins a Zan Tabak i Sito Alonso–, però no en con­creta cap. I la falta de pas­sos ferms també li pot pas­sar fac­tura si es vol fer valer a l'hora de convèncer els clubs que li cedei­xin juga­dors. El que amb Aíto a la ban­queta pot­ser ja esta­ria fet –rebre un altre curs la cessió de Willy Her­nangómez per part del Madrid o la de Marc Gar­cia, del Barça– ara no és gens clar. Hi ha molta com­petència, clubs que sí que tenen pro­jec­tes ben tei­xits, amb cara i ulls.

El mer­cat es mou aquest estiu a velo­ci­tat de tor­tuga, però si no s'espa­vila, el Sevi­lla pot fer, de cop, tres pas­sos enrere. Encara que Radi­ce­vic, Bal­vin, Bur­ja­nadze i, sobre­tot, Por­zin­gis con­tinuïn en la plan­ti­lla.