S'apropa el moment, la conversa, el tu a tu entre Leo Messi i Luis Enrique, m'atreveixo a dir el moment clau de la temporada 2014/15 del Barça. Exagerat? No ho crec pas. I és que la voluntat que tingui l'argentí, la motivació, les ganes de tornar a ser aquell jugador desequilibrant davant qualsevol defensor, solidari amb l'equip en la pressió, líder –encara que alguns el titllin de ser-ho poc– en definitiva, el millor futbolista del món, serà la mare dels ous per determinar si el Barça de Luis Enrique opta a tots els títols en joc. El nou entrenador del conjunt blaugrana ha de despertar la bèstia que l'astre argentí porta dins. L'asturià i, evidentment, el mateix jugador, són els principals protagonistes a la recerca del verdader Messi, aquell jugador que meravellava tots els aficionats i que deixava bocabadats tots els rivals. Segur que el mateix Luis Enrique pensa en el moment en què es trobi davant el millor jugador de tots els temps. La comunicació no verbal dels primers segons, les primeres paraules, la mirada als ulls, la transmissió de la fam que té un i que sembla que li manqui a l'altre... Messi necessita nous al·licients per a la nova temporada que comença, i el tècnic del Barça li pot donar l'empenta necessària. Una nova demarcació al camp? Nous elements tàctics al seu voltant? Aspiracions d'èxit per rescabalar-se de les últimes decepcions? La fórmula o la solució pot tenir com a fil conductor l'ideari de Luis Enrique, però la premissa imperativa recau en la voluntat del mateix jugador.

Sóc molt optimista. La total recuperació del gran Messi ha de ser una prioritat per a Luis Enrique, que ha de centrar els seus esforços a aconseguir aquest primer títol de la temporada –potser l'altre seria fitxar un central decent, però això recau en Zubizarreta i no pas en l'asturià, que segur que ja el voldria tenir entrenant-se–. La història del Barça diu que sense Messi, el club blaugrana també ha guanyat títols i ha estat considerat un dels millors equips del món, però –per als crítics–, només amb l'argentí s'ha aconseguit la perfecció futbolística –no m'oblido de Guardiola, Xavi, Iniesta, i d'altres igual o més importants–. Els registres de Lionel són d'un altre planeta. Tot just en la primera temporada que l'argentí va baixar a la Terra, la campanya passada, va tenir igualment uns números que qualsevol futbolista voldria firmar cada any.

Ja veuen que la meva posició estaria ben alineada al costat de l'església messiana –en seria el primer devot– i això em crea dubtes o incògnites respecte a la directiva del club. La metodologia que s'ha emprat els dos darrers cursos amb els fitxatges a còpia de talonari de Neymar i Luis Suárez són per rodejar Messi de grans jugadors amb qui ha d'encaixar i acoblar-se per retornar al camí del triomf? O són la primera pedra per a una possible venda de l'astre per fer calaix i començar una nova era? No dormo només de pensar en un Barça sense Leo, encara que sé que aquest dia s'aproxima cada vegada més. Mentre el tinguem, però, mimem-lo, cuidem-lo, i sobretot, intentem fer un exercici –no costa gens– de memòria. El que ens ha donat Messi, no ens ho tornarà a donar cap jugador, m'hi jugo tot l'or que no tinc. L'argentí mereix vides extres i paciència a l'hora de tornar-lo a veure en la seva plenitud. Confio en ell, en Luis Enrique i en aquesta primera trobada que tindran tots dos. Ja ho diuen, les primeres impressions, a la fi, són les que més compten.