Adéu, ‘jogo bonito'
a l'equip el seu tarannà conservador
Temps ençà, quan es parlava de la selecció nacional de futbol del Brasil, un feia un viatge cap a la fantasia. Joc vistós, alegre i amb vocació ofensiva. La canarinha és l'únic equip que ha participat en tots els mundials i el que més èxit ha tingut, amb cinc trofeus. Pelé, Didi i Rivelino... van marcar una època en el futbol mundial amb un segell d'excel·lència: el jogo bonito. Més endavant, en el mundial disputat a Espanya el 1982, els brasilers es van presentar amb un dels millors grups que s'han vist mai. Tot i no aconseguir el títol, el segell que va deixar la selecció Zico, Falcão, Sócrates i Toninho Cerezo es mostra inesborrable. Un estil ben identificable que feia gaudir l'espectador neutral. La llarga sequera de títols va fer que el futbol brasiler es replantegés alguns conceptes. L'any 1994, farts de no assolir la seva quarta corona mundialista, la canarinha es va presentar als Estats Units amb un pla ben diferent al tradicional. La solidesa defensiva i la disciplina al mig del camp amb Mauro Silva, Mazinho i Dunga van esdevenir els pilars del joc que va desenvolupar Parreira. Poca brillantor, però títol a la butxaca. El 2002, si fa o no fa el mateix: seguretat al darrere i llibertat a dalt per a jugadors desequilibrants. Pentacampions del món, però sense l'essència pel bon gust. Aquest any, amb el mundial a casa, Scolari va voler seguir en la mateixa línia dels últims èxits: poca elaboració de futbol i confiança en la inspiració de Neymar. Sense convèncer gairebé ningú, el Brasil ha anat superant rivals. Però en les semifinals contra Alemanya, les baixes de Thiago Silva i Neymar van suposar molt més que l'absència de dos futbolistes. El nou segell brasiler havia perdut els seus dos referents en aquest binomi de seguretat i espurnes de talent. Els homes de Scolari van rebre una de les majors humiliacions de la història del futbol modern contra una Alemanya amb les idees clares i una nova filosofia de bon joc que ha acabat donant fruits. Un cop acabat el mundial, s'esperava que el Brasil tornés al camí del futbol atractiu. Però res d'això. Dunga serà el nou entrenador i imprimirà a l'equip el seu tarannà conservador. Adéu, jogo bonito.