Fa dos anys un gol de Jordi Bargalló sis segons abans del final va portar la selecció espanyola al títol europeu a casa de l'etern rival, Portugal, en aquesta competició –20 títols per als portuguesos i 16 per als espanyols en 51 edicions–, i va portar l'equip a un gran èxit, ja que també va aconseguir el setè títol en un campionat d'Europa de manera consecutiva i va encadenar deu anys de triomfs comptant grans campionats, europeus i mundials. En aquesta ocasió, a Alcobendas, el combinat estatal també va marcar gols en els darrers moments del partit decisiu, però aquest cop es va quedar a un gol de la glòria, ja que només va aconseguir l'empat i aquest resultat no li servia per aconseguir el preuat títol i sumar el vuitè de manera consecutiva. Per la diferència d'un gol es va passar d'estar a dalt de tot a ser segons, i de sumar un nou èxit a acabar... en fracàs?

No. Tot i que sortia com la gran favorita per revalidar un altre cop el títol, pel fet de jugar a casa i tenir una gran trajectòria al darrere, l'actuació de la selecció espanyola –formada per nou jugadors catalans i un asturià– no es pot considerar un fracàs. Es va presentar un equip renovat, el seleccionador estatal també debutava com a primer responsable i es va donar el cas que no va poder comptar en dos partits amb un dels puntals de l'equip, Jordi Bargalló, per la mort de la seva mare. També, i no menys important, la selecció estatal es va trobar al davant dos conjunts –l'italià i el portuguès–, que també estan refent els seus equips per ocupar el primer lloc d'aquest esport que durant tants anys ha estat per a Espanya.

La selecció espanyola, tot i les seves golejades contra els conjunts més febles i finalitzar invicta, no es va mostrar com un equip consistent i brillant. Va tenir moments de bon hoquei i els gols van entrar amb facilitat, però també va mostrar mancances i va tenir llacunes, sobretot en defensa. En el partit decisiu contra Portugal va encaixar en dues ocasions dos gols en menys d'un minut. En hoquei es factible que et marquin gols molt seguits per la rapidesa del joc, però que en un partit tan important t'ho facin dues vegades, encara que sigui Portugal, un equip que sempre va directe a porteria, és per una falta greu de concentració. El que no es pot negar és la lluita fins a l'últim segon del partit, ja que si bé és cert que es van encaixar gols molt seguits, també van ser capaços de marcar-ne de la mateixa manera, i en tres ocasions van anivellar dos gols en contra. En una ho van fer en menys de mig minut, i l'altra va ser en el tram final. Quan tot es decidia va aparèixer el capità, Pedro Gil, que amb les seves rematades imprevisibles va anivellar el partit i va donar la possibilitat del triomf i del títol amb 40 segons per disputar. No sempre, però, l'encert, la sort o les conjuncions astrals et són favorables, i aquest cop el gol de la victòria no va arribar. El que importa, però, és que es va arribar al darrer instant lluitant pel títol i havent-ho donat tot per aconseguir-lo.

En aquest europeu i a causa del format de lligueta i dels resultats que s'havien produït, es va donar la circumstància que Espanya podia optar a les tres places de podi segons fos el resultat contra Portugal. Una derrota el deixava en la tercera posició del podi i si aconseguia la victòria s'emportava l'or. Al final va empatar i va acabar en la segona plaça, de manera que va sumar un altre subcampionat, el setzè de la seva història.

A banda de la ratxa de títols, la selecció espanyola també en va trencar una altra de victòries consecutives, ja que n'encadenava 59 des de l'últim empat contra Holanda en l'europeu del 2004, fins a l'empat contra els italians. Sí que manté una ratxa de 65 partits sense perdre des de les semifinals del mundial del 2003 contra Itàlia, en què va caure derrotada per últim cop, de moment. Per als que ens agraden les estadístiques i considerem que unes dades poden ser atractives per acabar d'incentivar un jugador o un equip, encara queden ratxes per mantenir. L'any vinent toca jugar el mundial i s'ha de recordar que la selecció espanyola encadena cinc títols i podrà lluitar pel sisè, un fet que en hoquei sobre patins fins ara no s'ha aconseguit mai.