Xavi ha estat el capità d'un equip fabulós. Xavi ha format part de la columna vertebral del Barça més triomfant de tots els temps. I val a dir que no sempre havia estat així. La trajectòria de Xavi al Barça és llarga com la seva vida esportiva. També havia tingut temporades decebedores. Però compten els èxits i seria injust que no reivindiquéssim que seves són –tant com de qualsevol altre– les Champions del Barça, les lligues, les supercopes, les Intercontinentals, el toc, el ritme i les passades d'un dels millors equips que mai han trepitjat un camp de futbol.

Xavi, després d'una trista temporada, colofó d'un canvi de cicle que el Bayern de Munic va retratar al punt del ridícul, anunciava per persona interposada –ni més ni menys que Gerard Piqué– que no seguiria al Barça la propera temporada. Ho va fer des del Brasil, disputant la copa del món amb Espanya, com a vigent campió mundial. I concretava així un rumor persistent que situava Xavi fora del Barça. Xavi, com altres jugadors de la selecció de Del Bosque, va exhibir un joc discret, quan va jugar. L'estampada contra Holanda en el primer partit del mundial confirmava els símptomes: l'equip ha envellit, ha perdut frescor i l'etapa d'or d'alguns jugadors ha quedat enrere, en alguns casos, molt enrere.

Xavi no deixava el Barça per anar a jugar a un gran club europeu. De fet, ni a un de gran ni a un de modest. El futur de Xavi s'anunciava lluny d'Europa. Un dia el seu lloc era als Estats Units i l'altre amb els petrodòlars. Just i necessari, seguint el camí d'altres grans del futbol que han trobat confort i un final d'etapa carregat de dòlars en lligues exòtiques o menys competitives però amb contractes milionaris.

De sobte, després d'un breu desconcert mediàtic per com li arreglaven els dos anys que encara tenia de contracte –semblava que volia deixar de jugar els dos anys signats però no pas deixar de cobrar-los, almenys una part–, canvi de rumb, gir de cent vuitanta graus… I Xavi decideix que no, que no marxa, que seguirà a can Barça. Primer, perquè a Nova York s'han fet enrere. I, segon, perquè diuen que Luis Enrique el té present.

En fi, que es queda, entre altres motius, gràcies a la generosa pròrroga de contracte que li va signar Rosell. De jugar, potser no jugarà gaire. O potser molt. Però, de cobrar, tant o més que quan era un director d'orquestra plenipotenciari. En fi, que Xavi es queda, per ajudar l'equip, és clar.