Diria que havia circulat que era cosa feta que Xavi se n'anava del Barça, possiblement cap a Qatar, tot i que sembla que l'oferta que, de moment, ha estudiat més prové de la ciutat de Nova York. Pel que havia llegit fa dies, i també més recentment, jo ho donava tant per fet que sospito que fins i tot he escrit lamentant que el Barça no fos capaç de retenir un jugador que dóna identitat a l'equip i que pot ser necessari per aportar cohesió en aquest període de transició. També devia lamentar que el Barça no tendeix a ser amatent amb els seus mites en el crepuscle de les seves carreres. I potser, fins i tot, que el futbol professional s'ha convertit en una pràctica tan exigent que crema els jugadors, sobretot si són de clubs sempre obligats a guanyar. Més o menys. No me'n desdic del tot, d'aquestes consideracions, però el fet és que m'equivocava donant per fet que Xavi se n'anava: resulta que, al capdavall, havia fet cas d'un rumor, encara que fos persistent, encara que fos fonamentat, encara que hi hagi companys o excompanys que afirmessin que Xavi havia pres la decisió el mateix dia (o poc després) que el Barça perdés l'última lliga en aquell partit desastrós contra l'Atlético de Madrid en què, substituint Cesc, va entrar en el minut 77 sense poder aportar res de fonamental, si és que ho podia fer en aquelles circumstàncies en què l'equip naufragava. Aparcat a la banqueta en un partit tan decisiu, va tenir la ferma sospita que havia deixat de ser un jugador necessari pel Barça? Va creure que ja no podia competir al màxim nivell? Alguna cosa li devia passar pel cap, i ho devia comunicar, perquè, com he dit, molts companys ho donaven per fet i ho lamentaven. Just abans que Xavi s'ho repensés (si és que, certament, havia decidit marxar), algun diari català de prestigi va anunciar que el jugador fitxaria pel New York City. Sembla, doncs, que va convertir un rumor en notícia, tot i que posteriorment no ha rectificat, sinó que ha dit que Xavi s'ha tirat enrere. Però, de fet, si ens remetem a les seves últimes declaracions, el jugador va afirmar que decidiria el seu futur un cop acabat el mundial.

Especulem, especulem, especulem. El món del futbol d'elit es converteix en un niu d'especulacions i de rumors de fixatges a l'estiu, si no és que ho és durant tot l'any. Xavi, almenys en el moment en què jo escric aquest article, no ha fet declaracions per aclarir la seva decisió. I les especulacions continuen: s'ha quedat perquè encara creu en les seves possibilitats futbolístiques? O per què li costa marxar del seu club, del qual fa uns anys, en la plenitud del seu joc i del Barça triomfant de Guardiola, va dir que se l'estimava tant que el seu desig era continuar-hi jugant fins la retirada? El va convèncer la conversa amb Luis Enrique, tot i que ha transcendit que l'antic company va dir-li que, si no el posava, no “li toqués les pilotes”? O potser Bartomeu i Floreta no li ha facilitat tant la sortida com assegurava? A partir d'aquí, els contractes que li oferien a Nova York o Qatar no el compensaven econòmicament? Hi intervé el fet que la lliga als EUA no comença fins a la primavera i que, llavors, depenent de la seva participació en el nou Barça, podria marxar cap a Nova York? I és així que alguns titulars anunciaven: “Xavi es queda de moment”.

En tot cas, Xavi es queda, ni que sigui de moment, i jo me n'alegro. És una de les poques últimes notícies relatives al Barça que m'agraden. En canvi, a banda d'altres fixatges, no m'agrada que s'hagi pagat tant per Mathieu, de manera que, pel que diuen, a València es peten de riure i ho celebren amb l'aigua aquella que, feta de xampany i de taronja, du el nom de la ciutat. I, he de dir-ho, tampoc m'agrada que Bojan hagi deixat de ser definitivament jugador del Barça per fitxar per un club anglès. Em diran sentimental, però sempre li he tingut estima i em sap greu que no hagi tingut continuïtat o una nova oportunitat en el meu equip. I potser em diran que me'l miro amb bons ulls, però a mi em sembla que Bojan és un bon jugador i que ho podia demostrar al Barça més que enlloc.