La medalla d'or en l'europeu de Budapest és un graó més en el cicle victoriós que descriu la selecció espanyola de waterpolo femení des de fa uns quants anys. Un graó important –per allò que guanyar el campionat d'Europa en waterpolo és perfectament equiparable a guanyar un mundial o uns Jocs Olímpics–, però no el final d'un cicle.

L'or d'ahir dóna continuïtat a la plata dels Jocs de Londres del 2012 i a l'or del mundial de Barcelona de l'any passat. Però aquest grup de tretze jugadores, amb vuit catalanes, dirigit per Miki Oca no ha de descartar continuar la ratxa de triomfs. El mundial de Kazan de l'any vinent i els Jocs de Rio del 2016 són objectius perfectament a l'abast per a un equip prou jove, potent i ambiciós.

A Budapest no ha protagonitzat cap passeig militar, tot i que el resultat i la manera com va anar la segona meitat de la final d'ahir contra la selecció holandesa pugui indicar-ho. Hi ha contrincants. En aquest campionat, l'equip d'Oca va trobar el principal escull en Hongria, l'amfitriona, que s'ha convertit en l'ase dels cops de l'equip espanyol, que les ha arraconat de les finals en les últimes tres grans competicions internacionals: Londres, Barcelona i també en aquesta cita, en què tenien tot el suport del seu públic.