Qui recorda mínimament Luis Enrique en la seva faceta de jugador, la seva feina d'entrenador i algun aspecte de la seva vida privada s'ha d'haver sorprès poc de sentir-li dir que des del seu punt de vista el component físic és indispensable, inevitable. El millor Barça de tots els temps ho ha estat per la conjunció d'un nivell tècnic suprem amb una velocitat mental i física gairebé mai vistes en el futbol i una capacitat de sacrifici important. A partir del moment culminant d'aquest equip que va fer història allò que s'ha vist ha estat una altra cosa, i ho ha estat, en part, perquè els jugadors no estaven al mateix nivell físic que abans. El joc que proposava Guardiola primer, Vilanova, després, i finalment Martino només podia donar resultats des de l'excel·lència. El plantejament futbolístic ho exigia. No hi podia haver mitges tintes. En l'estat físic òptim resultaven inaturables i per sota d'aquest es transformaven en previsibles i vulnerables, per bé que la seva categoria els permetia continuar guanyant títols tot i que amb un futbol molt menys vistent.

Luis Enrique diu que vol, sense renunciar a allò que se'n diu l'essència del joc del Barça, que l'equip sigui més versàtil, menys previsible. Per aconseguir-ho, l'aspecte físic és indispensable, inevitable.