El 24 de juliol es va sortejar el calendari de la segona divisió A. Una informació sabuda per tots els aficionats i publicada per aquest diari. S'han fixat, però, en cada un dels 22 equips que formen la categoria? La temporada serà d'allò més divertida per als seguidors del futbol, tot i que, és cert, no tan agraït com el de la primera divisió, la Champions League i altres competicions internacionals que enfronten clubs amb plantilles imponents. La segona d'enguany serà la més competitiva de tota la història, però fins i tot els equips petits i humils com el Llagostera hi tindran molt a dir. El Mallorca, el Betis, el Valladolid, l'Sporting, l'Osasuna i el Saragossa, només per història, són equips acostumats a competir a primera i tindran com a principal objectiu retornar a la màxima categoria. Darrere d'aquests clubs hi ha els il·lustres en la categoria com ara l'Alavés, el Recreativo, el Las Palmas, el Numància, el Tenerife i molts altres, que intentaran colar-se en la ferotge lluita per l'ascens. Una lluita que des de fa anys està d'allò més cotitzada amb l'entrada de la fórmula del play-off d'ascens, que permet als sis primers classificats tenir possibilitats de pujar de categoria fins a les darreres jornades. L'afegitó de la competitivitat pel gran premi per a molts o l'obligació per als més potents ha ajudat al fet que la segona sumi una dosi més d'atractiu per als seguidors. Amb el calendari a la mà, tots els entrenadors deuen haver pensat que la fita no serà fàcil, ja que –ara recorreré al tòpic– no hi haurà cap rival fàcil. La il·lusió dels nouvinguts, com el Llagostera, el Leganés, l'Albacete i el Racing (pendent d'arribar a un acord amb Hisenda per ser inscrit finalment a la competició), el perill dels equips que fa anys que competeixen en la categoria i aspiren a fer el salt i el gegantisme, per massa social i pressupostos, dels aspirants a l'ascens generen un còctel explosiu que d'entrada engresca qualsevol.

Dels equips catalans en faré un apart. Aquest pot ser un any per a la consolidació del Sabadell, si és que ja no ho està gràcies al gran curs que va firmar la temporada passada i la continuïtat del Barça B com un generador de futbolistes vàlids per jugar a qualsevol club. El conjunt arlequinat manté bona part del bloc que es va guanyar seguir defensant la samarreta una campanya més. Per mitjà de Miquel Olmo, els vallesans volen il·lusionar els seus seguidors i mantenir la tendència guanyadora, sobretot a la Nova Creu Alta, que els va alçar a ser el millor conjunt com a local de la competició. Del Barça B, poca cosa es pot dir. Any rere any, el conjunt blaugrana ha d'afrontar una revolució en la seva plantilla a través de nous fitxatges que arriben a la plantilla com a catapulta de llançament cap al primer equip –aquest estiu ha aterrat Halilovic– o els joves del juvenil que agafen el relleu dels jugadors que marxen a altres clubs quan veuen que no tenen lloc o capacitat de creixement esportiu a l'entitat blaugrana.

Dels representants gironins, l'anàlisi és més complicada. D'una banda, hi ha el Girona, l'equip més esquizofrènic que conec. Capaç del millor –la campanya 2012/13 va estar a un pas de pujar a primera– i del pitjor, ajudat per l'habitual caos intern, institucional i esportiu que l'ha portat a estar a la corda fluixa durant dues temporades. I atenció a la dita: qui juga amb foc, s'acaba cremant. El club de Montilivi està combatent com pot les penúries econòmiques després d'anys de pèssima gestió mentre l'aire fresc el representa el Llagostera. Camuflat sota pell de xai, els llagosterencs han aterrat a la lliga amb l'etiqueta de novell i humil que li escau molt bé.