A mesura que passa el temps, els detalls es difuminen i el que realment queda a la memòria són les conclusions finals. Podem dir que Alemanya va ser molt superior a la resta dels equips durant el mundial i que va aixecar la copa amb certa solvència. Tot i aquesta tendència a simplificar els fets i recordar simplement els vencedors, alguns romàntics busquem anar més enllà: la recerca de les petites heroïcitats. I és que si Alemanya es va trobar un rival incòmode durant la passada copa del món, aquest va ser Algèria. Un equip que va accedir al gran torneig després d'eliminar Burkina Faso en la fase classificatòria amb una victòria agònica. Vahid Halilhodzic va arribar a la banqueta de les guineus del desert el 2011. Va ser incapaç de guiar l'equip en la copa d'Àfrica 2013 i això va suposar un cop dur per a Algèria. Però Halilhodzic no és d'aquells que abaixen els braços fàcilment. Aleshores, va apostar per l'ordre i el talent. Amb aquest binomi va anar avançant al Brasil, després de plantar cara a Bèlgica, guanyar Corea i desesperar Capello en el partit contra Rússia. A vuitens esperava Alemanya, encara amb el record d'aquella vergonya a Espanya 82 en forma de pacte entre alemanys i austríacs que va eliminar els nord-africans. Halilhodzic va preparar el partit a consciència. Va deixar caure als jugadors que el Ramadà podia esperar uns dies perquè ells, els jugadors de la selecció d'Algèria, eren al Brasil en missió especial. Va enfortir la defensa i el mig del camp amb un sistema de pressió i recuperació que la màquina de fer futbol alemanya no era capaç de superar. I dalt, el talent de Feghouli, Slimani, Djabbou, Brahimi i companyia. L'equip de Low va haver d'arribar a la pròrroga per superar Algèria. Aquest esperit guanyador i la convicció que són un equip poderós si treballen units per l'objectiu comú són el gran llegat que ha deixat a Algèria l'exseleccionador Vahid Halilhodzic.