És molt aviat per saber si Becky Hammon, considerada una de les 15 millors jugadores de bàsquet dels Estats Units, passarà més a la història per haver obert el camí del bàsquet masculí a les entrenadores. Però hi ha prou elements per pensar que el seu fitxatge no és una estratègia de màrqueting i que Hammon està cridada a ser una peça més d'una franquícia que ha aconseguit l'anell sent el millor equip –ja fa anys que és així– sense necessitat de tenir el millor jugador de la lliga en cap posició. És en aquest sentit que Becky Hammon encaixa a la primera en un projecte molt ben pensat.

Gregg Popovic, el tècnic dels Spurs, és nord-americà, però els seus pares eren balcànics. I té una amplada de visió que l'ha portat a incloure al seu cos tècnic, a més de les figures de manual, altres realitats diverses: un entrenador europeu d'elit amb gran visió global (Ettore Messina), un australià que ha rodat mig món i que fa un any encara jugava (Matt Nielsen) i una jugadora que aquest agost encara està en actiu (Becky Hammon). Popovic i el mànager dels Spurs, R.C. Buford, pensen que, més que una sobredosi de múscul, cal una anàlisi panoràmica per perfeccionar encara més l'equip amb un joc més complex de la lliga i que aquesta riquesa els allunyi encara més de la competència.

No és un fitxatge a cegues perquè Hammon ja va col·laborar amb Popovic la temporada passada, quan estava lesionada. “Després d'haver-la vist treballar, estic convençut que la seva intel·ligència, habilitats interpersonals i magnífica ètica de treball ens seran molt útils”, va comentar l'entrenador del campió de l'NBA.

Si Popovic ho diu, se l'ha de creure amb els ulls clucs perquè, d'altres avals, Hammon no en té. El seu currículum a les banquetes és senzillament igual a zero perquè encara està en actiu amb les Stars de San Antonio. Que sigui una operació de màrqueting és una idea que es descarta sola: els Spurs no en necessiten perquè són els campions i, en tot cas, només funcionaria en l'àmbit local perquè Hammon, una llegenda a San Antonio (i a Nova York, vuit temporades en cada equip), té el dubtós honor –a ulls ianquis– d'haver jugat amb la selecció russa en dos Jocs Olímpics, un mundial i un europeu.

En tot cas, Hammon sí que pot presumir de ser la primera dona contractada com a assistent d'una franquícia de l'NBA. No és la primera que forma part d'un cos tècnic (Lisa Boyer va ser assistent voluntària dels Cavaliers el curs 2001/02), però sí la primera a qui han anat a buscar. I també pot presumir de la frase que Matt Walsh –aquell aler que va jugar a Manresa, Múrcia i Vitòria sense que acabés la temporada enlloc– li va dedicar quan va saber que fitxava pels Spurs. El tronera Walsh, que mai no ha començat dues temporades seguides al mateix equip, va dir que ell no escoltaria ni una paraula d'una dona entrenadora (com si hagués fet gaire cas dels entrenadors homes...), una barbaritat que ens podem prendre com tot un vaticini que potser estem al davant de la precursora, de la dona que pot obrir camí en un món d'homes.