Falta consolidar-se per la cua

L'OK Lliga Feme­nina afronta la seva setena tem­po­rada com una com­pe­tició que, en glo­bal, sem­bla con­so­li­dada, tot i que con­ti­nua pre­sen­tant algu­nes man­can­ces que es podrien millo­rar. Men­tre que la lluita pel títol i per les pla­ces euro­pees és força dis­pu­tada, a la part baixa de la clas­si­fi­cació no passa el mateix. Sem­pre hi ha algun equip que no està a l'altura dels seus rivals i que encaixa gole­jada rere gole­jada i que algu­nes tem­po­ra­des es queda sense pun­tuar. També hi ha pro­ble­mes per aca­bar de com­ple­tar una lliga de 14 equips. Fa uns dies es va sor­te­jar el calen­dari de la màxima com­pe­tició feme­nina i es va fer amb només 13 con­junts, ja que el Liceo, que havia de ser el catorzè, va renun­ciar a fer la seva ins­cripció. La fede­ració espa­nyola va obrir un ter­mini per si hi havia algun equip interes­sat a ocu­par aquesta plaça i jugar en la màxima cate­go­ria esta­tal. Aquesta situ­ació ja ha pas­sat diver­ses vega­des, la més recent la tem­po­rada pas­sada, en què només un equip va sol·lici­tar la plaça i se li va ator­gar, men­tre que en la cam­pa­nya 2010/11 no es va poder cobrir la vacant i la com­pe­tició es va ini­ciar amb només 13 equips.

Està molt bé i és molt impor­tant per a l'hoquei femení tenir una màxima cate­go­ria esta­tal en què els millors s'enfron­tin entre ells en una lliga regu­lar, però no ha de tenir 14 equips obli­gatòria­ment. Amb els pro­ble­mes que hi ha per cobrir les pla­ces es podria reduir a 12, que, pel que s'ha vist en les dar­re­res tem­po­ra­des, podria ser més com­pe­ti­tiva. Sense anar més lluny, la màxima cate­go­ria esta­tal mas­cu­lina va tenir 12 equips en dues tem­po­ra­des con­se­cu­ti­ves, la 1992/93 i la 1993/94. Amb una lliga de menys equips pot­ser no hi hau­ria gole­ja­des escan­da­lo­ses com les d'aquest curs que acaba de fina­lit­zar i en què des­taca el 22-1 del Man­lleu con­tra el Bor­bo­lla –que és la gole­jada més àmplia de la història de la com­pe­tició–, o els 16 gols que va rebre el Tra­vi­e­sas Vigo a casa con­tra el Bigues i Riells (0-16), el Sant Cugat (0-15) i el Man­lleu (0-15) o a la pista de l'Igua­lada (15-0), i que el van por­tar a ser l'equip més gole­jat amb 219 gols encai­xats, una marca que es va con­ver­tir en la més alta de la història superant els 212 que havia encai­xat el Santa María del Pilar de Madrid la tem­po­rada 2009/10, en la segona edició.

Els pro­ble­mes per tro­bar equips i com­ple­tar la màxima cate­go­ria han por­tat a situ­a­ci­ons com a mínim curi­o­ses, com la del Vigo, que la tem­po­rada pas­sada va per­dre la cate­go­ria per quarta tem­po­rada de manera con­se­cu­tiva. Sem­pre, però, va tro­bar la manera de recu­pe­rar-la. La pri­mera perquè va pujar el seu equip B, i les altres dues perquè va acon­se­guir la plaça que estava lliure i que la fede­ració va posar a la dis­po­sició del clubs. És el mateix que ha pas­sat aquest cop, i veu­rem si l'equip gallec torna a pre­sen­tar-se per jugar de nou a l'OK Lliga Feme­nina.

De les sis edi­ci­ons que ja s'han dis­pu­tat de l'OK Lliga feme­nina, en qua­tre l'últim clas­si­fi­cat no va sumar ni un sol punt, l'Àvila en la pri­mera edició del 2008/09, i el Vigo en tres cam­pa­nyes (2010/11, 2011/12 i 2013/14). En les altres dues edi­ci­ons, el Santa María del Pilar va sumar dos punts –dos empats–, la cam­pa­nya 2009/10 i el mateix Vigo en va sumar tres el curs 2012/13 gràcies a la seva única victòria a l'OK Lliga Feme­nina en les qua­tre tem­po­ra­des que hi ha mili­tat gua­nyant el Bor­bo­lla gallec per un ajus­tat 4-3.

En la lluita pel títol, tot i els qua­tre de con­se­cu­tius del Vol­tregà, hi ha hagut certa igual­tat en algu­nes tem­po­ra­des, com en la 2009/10, en què només dos punts van sepa­rar els tres pri­mers, i el títol va ser per al Cer­da­nyola. En les dues últi­mes cam­pa­nyes, el Vol­tregà va gua­nyar en les últi­mes jor­na­des, la 2012/13 va ser campió un par­tit abans del final després d'una interes­sant lluita amb el Biesca Gijón, men­tre que en aquesta última ho va acon­se­guir quan fal­ta­ven dos par­tits i després d'una dura pugna amb el Man­lleu.