Pals a les rodes

Estic d'acord que s'ha de ser crític amb l'actual Barça, però no entenc que no es doni ni un mes per veure quin és el pro­jecte de Luis Enri­que. No sabem quina és la idea del tècnic res­pecte a Mat­hieu i Ver­ma­e­len, ni què pot fer Suárez —que per cert ha triat el nos­tre club i no el Madrid—, i massa gent ja ha tret el bis­turí con­tra l'equip direc­tiu. L'errada més greu que ha fet és no legi­ti­mar el seu man­dat a les urnes. Sobre la resta, cal recor­dar que Rosell va dei­xar la junta òrfena i, ara per ara, no veig cap can­di­dat dis­po­sat a moure cel i terra per plan­tar-li cara. Si tot­hom espera, és lògic que Bar­to­meu ho apro­fiti.

Res fa pen­sar que no puguem estar espe­rançats: un entre­na­dor amb caràcter que traurà el màxim de Piqué, Messi i com­pa­nyia, que ha recu­pe­rat Xavi i mira al plan­ter com ho feia Guar­di­ola. On és la raó per con­ti­nuar fent mal dia sí i dia també? No hauríem d'aju­dar aquells que ens posen pals a les rodes. Ja veu­reu com un jutge rere l'altre ens apli­ca­ran la seva justícia, la que no apli­quen als altres. Un procés naci­o­nal vol hones­te­dat, trans­parència i gene­ro­si­tat vers els nos­tres, però als altres, els que ens volen sot­me­tre com fa 300 anys, no els hem de donar ni un gram de cre­di­bi­li­tat. Que ho demos­trin amb fets, que reco­ne­guin el nos­tre dret naci­o­nal i ens per­me­tin exer­cir la democràcia, és a dir, votar. La resta, argúcies fines car­re­ga­des d'opressió. Crítiques als nos­tres, totes i més. No farem un país lliure amb qui ha men­tit o fal­se­jat, però en la nos­tra lliga, la naci­o­nal i l'espor­tiva, els nos­tres argu­ments crítics, ara i avui, han de ser cons­truc­tius, no car­re­gats de res­sen­ti­ment i rancúnia.

És la dar­rera opor­tu­ni­tat de Zubi. No és sant de la meva devoció, però el va dur en Pep i o ara es veu l'encert de la seva feina o haurà de fer camí. És el nos­tre ADN, la crítica cons­tant. Per­fecte! Però usar les armes de la caverna és fer-li el joc i que­dar a l'altura d'ells, com qui creu l'amo quan aquest paga amb cara­mels o amenaça amb càstigs.