No sabem què serà capaç de fer, ni fins a on arribarà, però es pot dir que el Barça ha reaccionat, per fi. Fa un any li va faltar convicció i valentia. Aquest cop no li ha quedat més remei. S'ha regalat una temporada, però avui, 12 d'agost, està més a prop que fa uns mesos del tron que va abandonar tip de guanyar i incapaç d'anticipar la seva pròpia decadència. Avui, ja hi ha un nou Barça, el de Luis Enrique. Tot just ha nascut i falta veure com creix i com es realitza, però ja ha demostrat de quina pasta està fet, quina és la seva identitat i la veritat és que promet.

La plantilla és millor, més forta, més equilibrada en defensa, més rica en atac, amb més alçada, més gol, més fam i sobretot més competència, tot i que al final això ho determinaran les decisions de l'entrenador. No ha vingut Thiago Silva, però amb Mathieu i Vermaelen, el Barça és menys fràgil per dalt, més versàtil i equilibrat per baix i més competitiu en defensa. Luis Suárez i Deulofeu aporten perfils nous i Rafinha revoluciona una davantera amb molt recorregut per créixer. I amb Rakitic, el mig camp no perd talent i guanya energia.

La pretemporada, com totes les pretemporades, deixa llums i ombres. Entre les llums, la intensitat i ambició innegociables dels onze jugadors, el pas endavant de l'equip per recuperar la pilota perduda tan aviat com sigui possible i al més amunt possible, la prometedora arrencada de Rakitic, Bartra, Mathieu i Rafinha i la sensació que l'ascensor, amb Munir, Samper i companyia, sumarà per poc que el tècnic ho reclami. De dubtes, en podríem plantejar tants com vulguem, començant pel perfil baix de Piqué (això va inclòs en la factura del mundial) i acabant per l'escassa progressió de Sergi Roberto i Montoya, però en realitat la mare de tots els dubtes és si Messi seguirà Luis Enrique i posarà rumb a la pròxima Pilota d'Or o no. Si la seva societat amb Neymar i Suárez funcionarà o no. Perquè això marcarà sense dubte el llistó de l'equip.