Opinió

Atletisme i natació al mateix temps

Durant cinc dies, doncs, coincidiran en el temps els campionats d'Europa dels dos principals esports del programa olímpic

Des de dimarts i fins diumenge Zuric és l'escenari del campionat d'Europa d'atletisme. Des d'ahir i fins diumenge de la setmana vinent, es diputa a Berlín el campionat d'Europa de natació. Durant cinc dies, doncs, coincidiran en el temps els campionats d'Europa dels dos principals esports del programa olímpic: l'atletisme i la natació, o la natació i l'atletisme, perquè ningú s'ofengui.

D'entrada sembla un gran contrasentit que aquests dos esports hagin de lluitar en el temps i l'espai –Berlín i Zuric tampoc estan tan lluny l'una de l'altra– per atraure l'atenció mediàtica i de patrocinadors. Perquè, a més, les proves dels dos campionats es disputen en uns horaris molt similars i és clar que la presència mediàtica la dóna la cobertura televisiva dels canals temàtics esportius. I si més no de moment, si a Teledeporte o Eurosport fan atletisme en directe no poden fer natació, i viceversa. Que després es pugui veure tot a través de webs ja és una altra història.

Els campionats d'Europa de natació es van començar a disputar el 1926 i el de Berlín és la 31a edició. Els campionats d'atletisme van arrencar a Torí el 1934 i a Zuric han arribat a la 22a edició. Durant tots aquests anys, aquest és el segon cop que els dos campionats coincideixen en el temps. Només havia passat el 1950, quan la natació es va fer a Viena i l'atletisme a Brussel·les i van coincidir durant tres dies. Aquell any no van tenir cap problema de cobertura televisiva, evidentment. Entre el 1934 i el 2008, els campionats d'Europa d'atletisme i de natació es van fer el mateix any en deu ocasions. Des de l'any 2010 coincideixen cada dos anys, però fins a aquest any no ho havien fet en els mateixos dies. Fins i tot en els Jocs Olímpics s'intenta que els dos esports no coincideixin gaires dies, tot i que és impossible que no es pugui fer en un programa olímpic concentrat en setze dies. A Londres 2012, per exemple, l'atletisme i la natació a la piscina només van coincidir dos dies i a Atlanta 1996, la primera jornada de l'atletisme va coincidir amb l'última de natació.

Natació a la piscina. Potser aquest és el concepte clau de tot plegat. El que deu fer pensar a algú que, coincidir, no coincideixen l'atletisme i la natació, perquè les proves de natació a la piscina comencen dilluns, quan la competició de Zuric ja s'haurà acabat. L'atletisme, doncs, haurà coincidit amb les proves de sincronitzada i d'aigües obertes. Com si la sincronitzada i les aigües obertes fossin de segona categoria, com si recuperéssim el punt de vista del periodista Juan José Castillo, que l'any 1973, durant el primer mundial de natació va escriure a El Mundo Deportivo sobre la natació sincronitzada que la FINA afegia al programa “la càrrega de la natació sincronitzada que per molt bella que resulti, d'esportiva en té molt poc o res”. La sincro es va estrenar en els Jocs Olímpics el 1984.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)