El Bayern de Munic de Pep Guardiola es va estavellar dimecres passat en la supercopa alemanya contra el Borussia Dortmund de Klopp. No només per la derrota que va donar el títol a l'etern rival, sinó per la lamentable imatge que va donar el conjunt bavarès. Cal dir que el tècnic català ja havia alertat que seria un partit difícil pel baix estat de forma de bona part dels seus jugadors i, a més, amb l'absència dels mundialistes de l'Alemanya campiona.

D'aquesta manera, Guardiola no aconsegueix, de moment, guanyar tots els títol alemanys al complet i es queda amb quatre títols al capdavant del Bayern només en la primera temporada. I no cal preocupar-se, perquè sens dubte aquest historial s'incrementarà al llarg del curs que ara comença. I aquesta és la gran qüestió. Què fa un entrenador del nivell de Guardiola en un ecosistema futbolístic on guanyar no té cap mèrit i perdre resulta un fracàs relatiu?

Sóc dels que encara ara no entenc la legítima però al meu entendre precipitada marxa de Guardiola del Barça. Segurament és difícil que al club català es puguin implementar esquemes com els del Manchester United, però si algú podia ser el Sir Alex Ferguson blaugrana aquest era Pep Guardiola. La realitat és la que és i cal respectar la decisió del millor entrenador de la història del Barça d'abandonar el club. Però costa d'entendre com un tècnic de la talla de Guardiola que tenia tots els clubs del món a la seva disposició acaba triant una competició com la Bundesliga i un projecte futbolístic basat a fitxar els millors jugadors del segon equip de la competició per garantir-se els títols alemanys. Per això, la de dimecres és una petita venjança del Borussia Dortmund després de trencar relacions amb el prepotent Bayern de Munic, que es dedica a descapitalitzar el principal rival amb el cas de Lewandowski com a darrer capítol estrenat tot just ahir. Una tàctica que, a més, no garanteix que el Real Madrid et clavi una maneta i et deixi fora de la Champions de manera dolorosa.

El futbol alemany és una paradoxa. Primera potència mundial com a selecció, tal com ha demostrat al Brasil i, amb tots els respectes, una pobra competició nacional que al meu entendre no permet a un tècnic de la talla de Guardiola la necessària competitivitat per desenvolupar en les millors condicions les seves dots de creació futbolístiques.

La derrota del Bayern de Pep Guardiola en la supercopa alemanya és insubstancial, perquè, no ens enganyem, la victòria també ho hauria estat. Algú creu que els èxits a Alemanya són equiparables a guanyar la lliga al Real Madrid de Cristiano, Bale i James? Algú creu que és comparable als èxits que Guardiola podria haver assolit en una Premier lluitant contra equips dirigits per Mourinho, Pellegrini, Van Gaal i companyia? United, City, Liverpool, Arsenal, Chelsea... Saltarien guspires dins i fora del camp. Combats tàctics del més alt nivell. Malaguanyat Pep, malaguanyat pou de ciència futbolística.