El TAS va tombar quasi totes les expectatives que tenia el Barça que Luis Suárez s'incorporés a l'equip i pogués jugar el cap de setmana vinent el primer partit de lliga. De fet, només li ha permès jugar amistosos, com el d'ahir en el cada cop més irrellevant Gamper, i entrenar-se amb els companys.

Fa pocs dies, la justícia esportiva va admetre el Bilbao en l'ACB i recentment un tribunal mercantil va contravenir la decisió del TAD (Tribunal Administratiu de l'Esport) i va determinar que el Múrcia havia de seguir a segona, i no baixar a la segona B per deutes amb Hisenda. La justícia...

En el cas del Barça, considero adient que el treballador Luis Suárez pugui fer feina amb els seus companys, però hauria estat una barrabassada que el TAS li hagués aixecat el càstig. Ens hem de començar a prendre la justícia com una cosa seriosa. Primer, l'actual jugador del Barça ha estat reincident: era el tercer cop que mossegava un col·lega, l'últim en el pitjor dels aparadors per exhibir el perfil menys agradable, un mundial. I segon, l'actuació de la federació de l'Uruguai, negant l'evidència, l'ha acabat de condemnar, alhora que el jugador no es va penedir de seguida. Potser si el Barça hagués tripulat l'incident des del primer moment, i així el TAS hagués tractat amb un actor menys visceral i més sincer, qui sap si l'equip català hauria obtingut un altre benefici. En qualsevol cas, el càstig és adient.

En el cas del Múrcia és interessant la situació, ja que el club és reincident, però l'argumentació del tribunal mercantil per permetre que segueixi a segona A encara té més substància. Diu el tribunal no esportiu que jugant en la divisió a què ha estat condemnat l'equip de futbol difícilment podria liquidar el deute que té amb Hisenda, a causa de la quantitat de prerrogatives que perdria, per exemple, recaptacions i drets de televisió. Com si et posessin una multa per impagament i posem que perdessis el pis, però que no te'l confisquessin per no quedar en una situació quasi d'indigència per l'espiral negativa en què entraries en cas contrari. Al marge d'aquesta disputa entre decisions del tribunal esportiu i el mercantil, hi ha una cosa que fa esfereir, com és la il·luminació dels estaments esportius a l'hora de confeccionar la competició i el calendari: havent estat advertida la Federació Espanyola de Futbol per part de la FIFA i la UEFA que ha de reduir equips pel fet de tenir-ne 22 a segona A, com és que no s'ha aprofitat i han tancat la lliga amb 20? Al contrari, el debat els darrers dies ha estat si 22, 23 i, compte, 24 equips, amb l'entrada del Castella, com si no hagués fet prou mèrits el filial de Florentino Pérez per jugar en la segona B. Ah!, que amb Zidane de tècnic, l'equip blanc no llueix prou a segona B, oi? Des de mitjans dels noranta, amb aquell vodevil del descens del Sevilla i el Celta –després repescats–, el perfil baix segueix descrivint aquests organismes que maneguen l'esport espanyol. Un veritable desastre i un motiu de mofa constant.