Ja han tornat de vacances, inclosos els que van jugar el mundial a Brasil, i sembla que amb moltes ganes de guanyar els títols que tant enyorem. Sí, ja s'han acabat les vacances i els partits de pretemporada contra equips, potser a excepció del Nàpols, que no són del nivell de Barça (incloent el rival del dilluns). El trofeu Joan Gamper ens ha servit a tots per tornar a gaudir del futbol i engrescar-nos molt amb el nou projecte esportiu encapçalat per Luis Enrique i que ens mostra un Barça més lluitador, que fa pressió a camp contrari i amb moltes ganes d'agradar i guanyar. Però el partit de dilluns em va il·lusionar molt perquè vaig veure present i garantia de futur lluint la nostra samarreta amb orgull.

El dilluns vaig veure un partit que em va agradar per molts motius, però especialment per un que crec què és de vital importància per al nostre club. Parlo del planter i de la projecció dels joves talents que tenim al Barça i que, per desgràcia, moltes vegades no valorem suficientment o simplement deixem marxar perquè pensem que el Barça ha de tenir els jugadors més cars i els que tenen, en cada moment, més bona premsa. Sóc i seré sempre un defensor dels nostres valors i de la nostra filosofia i, per tant, de la creació i promoció del talent esportiu (en aquest cas futbolístic, però sense oblidar el bàsquet, l'handbol, etc.) i de la persona. No comparteixo la idea que com més car i llunyà, millor per al nostre club. És tot el contrari, i Guillermo Amor i Eusebio, així com Guardiola, Cruyff al seu moment i Luis Enrique ara i quan va ser entrenador del Barça B, ens van mostrar el camí. Per cert, l'únic camí que ens ha portat a conquerir tots els títols possibles i ser admirats pel nostre joc arreu del món. El camí comença per la correcta gestió del talent, per oferir als nostres joves les oportunitats adequades i en el moment adequat. Sí, dilluns vaig gaudir molt, especialment en la segona part, perquè vaig veure jugadors com Rafinha, Sandro, Samper, Grimaldo, Munir, Masip, Montoya, Sergi Roberto i d'altres que com ells van sortir del nostre fons de talent i que ja són els millors com Messi, Xavi, Iniesta i Busquets. Sí a aquest grup de casa l'acompanyes de jugadors com Rakitic, Mascherano i Neymar, llavors ho acabaràs guanyant tot, sempre que sapiguem gestionar bé tot aquest talent i tot allò que envolta el Barça. Sí, estic molt content de veure que Luis Enrique, almenys fins ara, ha apostat clarament per aquesta idea futbolística que tant grans ens fa, de fet... els més grans del món.

D'altra banda, he de dir que m'ha sobtat la cessió de Deulofeu, però entenc que l'entrenador ha valorat totes les opcions i pel bé de l'equip i del mateix jugador (per no trencar la seva progressió, suposo) ha decidit que encara no era el seu moment. Desitjo que no el trobem a faltar a final de temporada. Fem jugadors, fem persones i, sobretot, fem Barça i Catalunya.