Per més que la pretemporada blaugrana hagi tingut una aroma de passat (sense gira, el Gamper de cloenda de la preparació i l'estrena a la lliga com a primer partit oficial) que no pot disgustar cap bon romàntic, a les nou del vespre comença el viatge perquè l'estiu que ve no sigui com aquest i el Barça es pugui tornar a jugar algun títol com a campió d'algun altre. No serà un viatge gens fàcil, perquè malgrat que un equip en què són nous l'entrenador i vuit jugadors sigui susceptible de voler temps, el marge d'error és inexistent des del primer dia.

Amb el club imputat, judicialitzat i sancionat, l'excel·lència futbolística perduda per inhibició de la direcció del club, i un president que ja té el dubtós honor de ser l'interí més longeu de la història —Julià de Capmany, tres mesos; Carrasco, sis mesos i mig; Reyna,tres mesos, Bartomeu va fer ahir set mesos—, que la pilota entri i el futbol de l'equip convenci des d'avui mateix davant l'Elx és l'únic que podrà evitar que les turbulències que marquen l'actualitat del club s'instal·lin a la graderia.

La massa social barcelonista ha assistit fins ara a l'onada d'escàndols amb més silenci que soroll, com si encara no toqués prendre partit entre una directiva que veu una mà negra o la crítica que assenyala els autors d'aquesta col·lecció de negligències, però l'espai d'equidistància es reduirà al no res si l'arrencada del projecte de Luis Enrique no fa de paraigua protector.

Començar bé, però, no ho serà tot, ni de bon tros. Les tres últimes temporades, per raons de naturalesa diferent i amb resultats també diferents, l'equip ha anat de més a menys, una trajectòria que enguany no pot tenir cabuda en el Barça de Luis Enrique. El Camp Nou parlaria si l'arrencada no fos bona, però ho faria encara més si la temporada es tornés a tancar sense guanyar res. La primavera del 2015, quan es decidiran els títols d'aquest curs, farà quatre anys de l'últim Barça que no acaba una temporada sense fer curt de benzina, massa temps com per tornar a suspendre l'assignatura.

I un cop abaixat el teló, apareixerà en escena un nou repte mai conegut fins ara pel club, haver de gestionar l'èxit o el fracàs sense poder anar al mercat, vetat per la FIFA fins al gener del 2016. Fins llavors, a qui no estigui a l'altura no se li podrà buscar cap substitut que no sigui ja a dins, i en la hipòtesi de la victòria tampoc no es podrà jugar la carta útil d'anar a buscar nous jugadors amb fam de títols com a mesura combativa contra la cíclica autocomplaença.

Començar molt bé per necessitat institucional, continuar i acabar encara millor per exigència esportiva i, passi el que passi, canviar de temporada sense poder airejar el vestidor. Les tres etapes del viatge d'un any i mig per la corda fluixa que el Barça comença avui. Enlloc no està escrit que caminant per un fil tan prim no es pugui arribar ben lluny, però qualsevol mal pas serà fatal. Aquest any ja no hi ha xarxa.