La FIFA grapeja la Masia
La sanció de la FIFA al Barça, que parteix d'una denúncia anònima, em toca moltíssim la moral. Urgeix depurar responsabilitats entre tots aquells executius i directius del club directament implicats en aquest cas tan desagradable. Un personal que, tot i estar advertit, va infringir el controvertit article 19 (considerat restrictiu, per especialistes consultats, perquè es basa en conceptes generals i no preveu excepcions) del reglament de la FIFA, sobre la protecció de menors. Patapam! Error de càlcul imperdonable. Tot i que se sanciona l'incompliment d'una norma, s'ha tacat i compromès el bon nom de la Masia, una acadèmia modèlica. No ho puc entendre i m'alarma quin serà el pròxim escàndol o nyap. Plou sobre mullat.
Dita la qual cosa, em sembla més que evident que la sanció és injusta i fins i tot és cínica, ja que, precisament, contradiu l'esperit mateix de la norma, de protegir els menors dels abusos dels agents/llops sense escrúpols (Diamantes negros, de Miguel Alcantud, toca el tema). Però, en l'aplicació d'aquest principi noble, no és acceptable castigar amb la màxima duresa un club exemplar, en la manera de cuidar el seu planter, per irregularitats en la tramitació d'unes fitxes. La Masia és un segell de qualitat admirat i envejat arreu del món i la FIFA n'hauria de fer bandera.
Perquè el màxim organisme futbolístic sap perfectament que tots aquests xavals del Barça que (segons la normativa) estan en situació irregular –les suposades víctimes–, són uns privilegiats de poder formar part d'un grup d'elit. Aquest és el quid de la qüestió. Els justiciers de la FIFA podrien parlar amb el senyor Messi: “Sóc el que sóc gràcies al Barça” (en l'aplicació estricta de la norma, no hauríem pogut fitxar aquell nen de 13 anys de Rosario); o amb la senyora mare d'Andrés Iniesta, que quan va veure l'habitacle on el Madrid volia allotjar el seu fill i després va visitar la Masia, no va dubtar ni un instant.
Curiosament, aquesta FIFA tan inflexible amb el Barça és la mateixa que ni s'immuta, per posar un exemple literalment sagnant, quan l'Organització Internacional del Treball denuncia les condicions laborals “d'explotació i abusos” en les obres dels estadis del mundial 2022 a Qatar; ni quan el rotatiu britànic The Guardian (setembre del 2013), citant fonts de l'ambaixada del Nepal, xifrava en 44 –com a mínim– els obrers d'aquesta nacionalitat morts en aquests estadis. Investigacions? Sancions exemplars? Hipocresia i milions de petrodòlars.
L'altra derivada, no menys galdosa, del cas és que posa en evidència que el Barça no té, avui, cap poder real en les màximes instàncies del món del futbol. El 4 d'abril passat, l'endemà mateix que se'ns notifiqués la sanció, Josep M. Bartomeu va dir, públicament, tres coses. Una: “Estem convençuts que el recurs davant la FIFA prosperarà i que podrem fitxar.” Dues: “La Masia no es toca, és un model que funciona des de fa 35 anys i la FIFA sap que fem les coses ben fetes.” I tres: “Tenim evidències que algú vol fer mal al Barça. Investigarem i quan ho sapiguem denunciarem els responsables.”
Benvolgut president, ni una. La FIFA no ens deixa fitxar, ens han grapejat la Masia i, quant a les investigacions, qui ho investiga, Kubala, Moreno i Manchón? Els nostres enemics els coneixem perfectament.