Ahir es va tancar el mercat de fitxatges i l'Espanyol ha finalitzat el període de contractacions amb set fitxatges i una venda, la de David López al Nàpols, que ha deixat més de cinc milions. El traspàs del santcugatenc ha tornat a posar l'accent en la dèbil economia del club, que ha de fer front als pagaments amb Hisenda i a la construcció de l'estadi. Molts es queixen que això és un mal que posa fi a les il·lusions de la parròquia blanc-i-blava i que, de retruc, acabarà passant factura a la institució. Més enllà d'aquesta sintètica anàlisi, hi ha motius per creure que aquesta serà una bona temporada per a l'Espanyol. La direcció esportiva ha hagut de treballar amb el sotrac que va suposar la lesió d'Héctor Moreno. El mexicà havia de ser la gran venda de l'estiu. Lluny de caure en el conformisme, es va treballar de valent mantenint el gruix de l'eix vertebrador de l'equip i portant futbolistes com ara Caicedo i peces importants que milloren, amb escreix, la qualitat de l'equip, com Sevilla, Cañas, Montañés o Lucas. Futbolistes joves i amb ganes de triomfar. La plantilla d'enguany està més equilibrada que no pas la de l'any passat, que era prou bona, i tot i això s'ha fet pràcticament a cost zero. Un treball metòdic als despatxos que ben segur que donarà fruit al llarg de la temporada. Certament l'inici de curs no ha estat profitós, ni en joc ni en resultats. Un punt de sis és un bagatge massa curt. Però la lliga tot just acaba de començar i el cos tècnic encara té un ampli marge de maniobra per esprémer el veritable potencial dels 24 homes que formen el primer equip i en què comencen a despuntar brots verds com ara Jairo, Jordán o Eric Bertran. Només cal un xic de paciència per acoblar totes les peces i veure com aquest equip comença a rutllar. Quants voldrien tenir a les seves files un porter com Kiko Casilla, un tot terreny com Víctor Sánchez o bé un doblet atacant amb Sergio García i Caicedo? Facin els seus càlculs.