Ja s'han jugat dos partits de lliga i la cosa ha començat molt bé per als interessos del Barça; i, per què no dir-ho, ens agrada molt el que passa al Madrid. No hauríem pogut imaginar un millor començament de lliga: un Barça jugant bé a futbol i guanyant els partits amb molta gent de casa i un Messi que recorda el de la millor època; mentre que el Madrid perd la supercopa amb l'Atlético de Madrid i fa un ridícul espantós contra la Real Sociedad. Sí, això fa molt bona pinta, però no ens oblidem que tot just acaba de començar i que és a final de temporada quan haurem de fer balanç.

La setmana passada vaig reprendre les trobades-dinars amb aficionats i socis del Barça al restaurant Puerto Madero. Els bons costums s'han de mantenir. En aquestes reunions només es parla de barcelonisme mentre es gaudeix de molt bona carn a la brasa i bon vi. Com ja he mencionat en alguna ocasió anterior, en aquestes trobades veig l'autèntic esperit Barça. Sempre hi ha temes de debat i, com és normal, es defensen diversos punts de vista i posicions molt interessants. En aquests cas, i donat que era la primera trobada després de l'estiu i, especialment, pel bon començament del Barça, la conversa es va centrar en el nou entrenador i la seva estratègia. Però també vam parlar de la sanció de la FIFA, de la mala imatge que tornarem a donar, ja que tornarem a veure el Barça als tribunals (en aquest cas per l'acció de responsabilitat a l'anterior junta), de l'eclosió de la gent jove en aquest nou Barça (ja en vaig parlar en el meu article anterior) i de l'Andoni Zubizarreta. Aquest últim va ser molt protagonista.

Deixeu-me que parli, una vegada més, del senyor Zubizarreta i el seu rol al Barça. Ja he dit en moltes ocasions que Zubizarreta potser té moltes coses bones i habilitats amagades, però, de moment, i ja fa temps que hi és, no he vist que la seva feina hagi sigut gaire bona per al Barça. Espero equivocar-me i haver de demanar disculpes per la meva crítica a la seva feina al Barça. Ahir, vaig escoltar molt atentament la roda de premsa que van fer Jordi Mestre (vicepresident esportiu) i Zubizarreta (director esportiu). Sincerament, esperava més autocrítica, més explicacions concretes, més visió del temps i més empenta o força en la comunicació (almenys per allò de crear més confiança). Podem explicar com és o com pensa Zubizarreta fent esment a dues respostes que va donar ahir mateix quan li van preguntar pel curs passat: “Vam estar a un gol de guanyar la lliga i vam jugar la final de copa...” I: “No m'agrada fer anàlisis del passat.” Respecte a la primera, sí, es veritat, però un director esportiu no es pot quedar amb això, ha de reflexionar per què no vam fer aquest gol i per què vam perdre la copa. Respecte a la segona, amic Zubizarreta, potser per això no ens va anar gaire bé l'any passat, no vas portar els centrals que ja feia temps necessitàvem, no vas ser previsor amb el tema del porter, vas deixar escapar Thiago...

Sí, entenc que ara facis la roda de premsa, ja que tot està començant molt bé, però com a soci del Barça no puc passar per alt la teva gestió global, i encara menys la teva falta d'autocrítica real i de cor. Has perdut una ocasió extraordinària i com a barcelonista ho sento molt.