El palmarès dels campionats del món d'un esport hauria de reflectir quins han estat els esportistes o les seleccions que al llarg de la història han estat els millors en les diferents disciplines. D'aquí a 100 anys, per dir una xifra, si és que l'esport continua existint tal com el coneixem ara, els historiadors, els periodistes, els observadors, els aficionats, podran veure que hi havia uns anys en què un tal Usain Bolt no tenia rival en les curses de velocitat, que en natació manava Michael Phelps en moltes proves diferents, o que en una especialitat de motor va dominar durant anys Michael Schumacher. I així en quasi tots els esports i en quasi totes les èpoques.

En quasi tots els esports i en quasi totes les èpoques. No en tots els esports i en totes les èpoques. Un dels esports en què els historiadors-periodistes-aficionats del futur no en trauran l'aigua clara si no van més enllà del que diu el palmarès serà el bàsquet masculí. Si miren el palmarès dels campionats del món de bàsquet en la seva primera època –en la que estem ara, tot just fa 64 anys que es disputen–, poden arribar a conclusions molt errònies. I si agafen el palmarès del campionat del món de bàsquet i el comparen amb el del torneig olímpic de bàsquet, llavors ja no entendran res. Res de res.

El campionat del món de bàsquet, que es disputa aquests dies a Espanya i que trigarà a arribar a Catalunya, és la dissetena edició. En les setze anteriors hi ha hagut sis campions diferents –Iugoslàvia (cinc títols), els Estats Units (quatre), la URSS (tres), el Brasil (2), i l'Argentina i Espanya (un cadascuna). Es tractaria, doncs, d'un esport en què cap país hauria dominat mai al llarg de la història. De veritat? Doncs com és que en el palmarès de bàsquet dels Jocs Olímpics els Estats Units han guanyat 14 de les 18 medalles d'or des del 1936? I només han deixat les sobres per a la URSS (1972 i 1988), Iugoslàvia (1980, any en què els EUA no van participar-hi) i l'Argentina (2004).

El palmarès olímpic de bàsquet sí que mostra el domini dels Estats Units en el bàsquet mundial. No el dels mundials. Als Estats Units el mundial de bàsquet els ha interessat entre poc i gens al llarg de la història. Tant quan els seus equips eren formats per universitaris, com des de l'obertura als jugadors de l'NBA. Al contrari del que passa amb els Jocs Olímpics. Com s'explica, si no, que del 1936 al 1968 les set medalles d'or olímpiques fossin per als Estats Units i només una de les cinc d'or mundials que es van posar en joc entre el 1950 i el 1967? Que és real, 14 de 18 medalles d'or olímpiques o 4 de 16 medalles d'or mundials?

El mundial del 2014 no és cap excepció. Només cal mirar els components de la selecció dels Estats Units. La selecció que guanyi serà la legítima campiona, però els seus membres –fins i tot si són els Estats Units– han de tenir clar que el seu esport té un problema. I és crònic.