Usain Bolt ha sege­llat el curs atlètic del 2014 lite­ral­ment com un llam­pec. Més enllà dels actes pro­mo­ci­o­nals de diversa índole, al velo­cista jamaicà amb prou fei­nes se l'ha pogut veure en qua­tre com­pe­ti­ci­ons comp­ta­des. Amb molèsties en un peu durant bona part de l'any, l'hexa­campió olímpic va dema­nar a la fede­ració jamai­cana poder inter­ve­nir en els relleus dels Jocs de la Com­monwe­alth, tot i no haver par­ti­ci­pat en els cam­pi­o­nats clas­si­fi­ca­to­ris del seu país. Pre­ci­sa­ment, al Hamp­den Park de Glas­gow es va pro­duir l'espe­rat debut en unes eli­mi­natòries en què va cer­ti­fi­car l'accés del quar­tet cari­beny a la final amb uns dis­crets 38.99. En la prova defi­ni­tiva, va evi­den­ciar el seu poten­cial tan­cant el relleu vic­toriós amb un bon regis­tre de 37.58, que supo­sava un nou rècord de la com­pe­tició. Poste­ri­or­ment, va par­ti­ci­par en una exhi­bició de 100 metres en la popu­lar platja de Copa­ca­bana, a Rio de Janeiro, l'esce­nari de la pròxima cita olímpica. Sense gran opo­sició, va com­ple­tar el xou amb 10.06. La seva última apa­rició va ser en el memo­rial Sko­li­mowska, a Varsòvia, on va com­pe­tir en un hectòmetre en pista coberta. Bolt també va obte­nir la victòria i, a més, amb 9.98 va esta­blir una nova plus­marca mun­dial en una distància gens habi­tual en com­pe­ti­ci­ons indoor. Després d'aques­tes exhi­bi­ci­ons, la seva autèntica prova de foc havia de ser al Weltk­lasse de Zuric, una de les prin­ci­pals cites de la pres­ti­gi­osa Lliga del Dia­mant. La seva par­ti­ci­pació estava con­fir­mada, però el dia abans de la prova el seu entre­na­dor, Glen Mills, va anun­ciar que Bolt donava la tem­po­rada per aca­bada i que el mes d'octu­bre repren­dria la pre­pa­ració per al nou curs. El que dèiem, un 2014 vist i no vist, i amb les apa­ri­ci­ons comp­ta­des per sor­tir a l'apa­ra­dor.

En el full de ruta per engran­dir la seva lle­genda Bolt tenia mar­cat el 2014 com un any de tran­sició. Sense mun­dial ni Jocs Olímpics a la vista, el Llam­pec de Tre­lawni no tenia grans al·lici­ents per a aquest curs. Ja en les seves eta­pes de ple­ni­tud, quan va esta­blir els estra­tosfèrics rècords mun­di­als de 100 m (9.58) i 200 m (19.19), espe­cu­lava que aquest podia ser un bon any per explo­rar altres vies, com el con­curs de salt de llar­gada i els 400 metres. Arri­bats en aquest punt, Bolt, amb 28 anys aca­bats de fer, ha pre­fe­rit reser­var ener­gies per als dos pròxims cur­sos, en què tindrà l'enorme repte de defen­sar les tri­ples coro­nes mun­di­als i olímpi­ques, a Pequín i Rio de Janeiro res­pec­ti­va­ment, que obrir-se a nous horit­zons amb molt a per­dre i poc a gua­nyar. És evi­dent que el velo­cista jamaicà exhi­beix la seva millor versió en les grans cites, quan troba la moti­vació necessària per acce­dir a regis­tres impos­si­bles fa només una dècada. Només cal fer un cop d'ull al seu his­to­rial per com­pro­var que totes les seves millors mar­ques s'han asso­lit amb un títol mun­dial o olímpic en joc.

Men­tre l'home més ràpid del pla­neta es pre­nia un any sabàtic, la velo­ci­tat mun­dial tan­carà el curs sense haver vis­cut cap duel de pri­mera fila. Amb el seu com­pany d'entre­na­ments, Yohan Blake, també fora de joc per culpa d'una lesió, el prin­ci­pal pro­ta­go­nisme ha estat per al veterà velo­cista nord-ame­ricà Jus­tin Gat­lin, que s'ha con­ver­tit en el gran domi­na­dor de la tem­po­rada i encapçala el rànquing del curs amb els espec­ta­cu­lars 9.77 de Brus­sel·les. En des­greuge de Bolt, s'ha dir que durant la pri­ma­vera va pas­sar per la sala d'ope­ra­ci­ons per pal·liar les molèsties al peu, però la inter­venció es va man­te­nir durant qua­tre mesos en secret. En tot cas, el velo­cista jamaicà té entre cella i cella con­ti­nuar al cim en els dos pròxims cur­sos i manté el repte de rebai­xar la seva plus­marca en el doble hectòmetre (19.19), la seva distància pre­fe­rida.