El Barça de Luis Enrique no ha aconseguit gaire millors resultats que el de Tata Martino a aquestes encara tendres altures de temporada, però sense cap mena de dubte ha guanyat amb escreix la comparació de les sensacions. El partit d'ahir contra l'Athletic de Bilbao va tenir similituds amb el de Vila-real, amb un Barça molt sòlid en defensa. Hores d'ara tot apunta que s'intueix difícil marcar-li un gol a aquest equip. Sembla que l'operació Mathieu ha estat tot un èxit, però sobretot és molt destacable l'actuació de pressió defensiva de totes les línies, inclosa l'ofensiva. I també el fet d'haver renunciat a un cert esquema de joc ajuntant les línies en zona defensiva, que potser vulgaritza una mica el Barça de l'olimp guardiolesc que tots teníem al cap però que blinda molt millor la porteria blaugrana i permet una major solidaritat entre jugadors. Una decisió de Luis Enrique absolutament encertada perquè permet rendibilitzar amb moltes garanties les dianes marcades al davant, que com s'està demostrant no són tan fàcils d'aconseguir.

L'altra gran operació és sens dubte la de Rakitic. El croat està tenint un gran rendiment i incorpora dos aspectes al meu entendre novedosos. Tindrà un paper predominant en les jugades d'estratègia a pilota parada i desenvolupa un rol diferent al mig del camp. És un creador de joc que quan no rep la pilota pressiona per buscar-la iniciant jugades d'atac sorpresa magnífiques. Guerra llampec. Aquest Barça marcarà molts més gols a partir de la recuperació de pilotes que no pas des de la creació pura i dura de darrere cap endavant. Ahir mateix el gol que es resistia va arribar per una recuperació de Busquets que va generar una jugada amb gran passada de Messi i finalització de Neymar.

Aquest és un altre dels elements més esperats que la temporada passada no vam acabar d'intuir. La connexió Neymar-Messi sembla haver-se engreixat d'allò més, com també ho demostra el segon gol blaugrana als bascos. Un gol que, a més, reflecteix la impressionant recuperació de Messi, que va fer una incursió de pel·lícula amb una diagonal impossible cap enrere perquè rematés el brasiler. Veurem com es desenvolupa aquest punt, i fins i tot es reforça amb la incorporació posterior de Suárez. Però el Barça de Luis Enrique fa olor de letal.

Amb aquest joc, el Barça pot aspirar a tot. I amb jugadors a qui no els tremolen les cames per anar a la V de la Diada només podem estar orgullosos dels nostres esportistes. Piqué va entrar ahir en substitució de Mascherano i mereixia l'ovació més imponent de la graderia. Jugadors com ell, com Xavi, com Raúl Rodríguez de l'Espanyol, i molts altres esportistes que donen la cara per la democràcia i pel seu país, suportant insults i amenaces, mereixen el reconeixement més ferm. Aquest any estem preparats. Queden molts partits per jugar i alguns seran molt difícils, però sense cap mena de dubte acabarem guanyant de golejada.