El relleu
Tarda preciosa de futbol al Camp Nou, contra un històric com l'Athletic de Bilbao, amb un aforament nodrit de samarretes de la senyera. Mirava, enorgullit de la gent que som, la commemoració del Tricentenari, i al meu voltant se'm feia evident el relleu que s'està produint, tot recordant els qui han estat o ara són els meus veïns i com hem modificat d'una manera diferent el nostre suport a l'equip i al país.
Nostàlgic, sí, ple d'enyor i sensible, pensant que ara l'Isma no ve, en Carles i l'Àngels o la Queralt molt poc, en Ferran i la Pepa de tant en tant, la Pilar i el Carre més sovint, no fallen mai l'Eloi i l'Aran, en Joan, en Toni i la Rosa són més assidus... Tanmateix, feliç de veure que hi ha relleu generacional, alegre i esperançat amb l'equip i de fer de la nostra terra un país lliure. Els fills o nebots van omplint els seients que fa anys, amb tota la il·lusió del món, la colla d'amics vam comprar quan van ampliar el Camp Nou. Però també han canviat els veïns del voltant, ara n'hi ha de tot arreu del món. No falten els de l'Hospitalet i Barcelona, el Pla d'Urgell, l'Anoia, la Noguera i l'Urgell, les Terres de l'Ebre o els pirinencs; ens acompanyen magrebins i tota mena d'estrangers, de subsaharians a un esplet de llatinoamericans, sense oblidar els asiàtics, amb ulls ametllats o no. És el Barça global.
El país és ple de vida i futur, vol ser lliure com les altres nacions per desig majoritari i democràtic. En veure que ahir hi havia la Clara i la Nara, la Debo i la seva parella, i els més grans, tots joiosos, amb samarretes plenes de colors culers i nacionals, envoltats de gent igual vinent del nord i del sud i de totes les terres, pensava que era una temporada més, però diferent.
Som un poble unit sense por, no ens cal esborrar injustícies ni salvar trampes i dictadures fent gols. Ara volem votar i decidir el nostre futur com a poble. El relleu ens assegura un esdevenidor més preciós.