Va ser un dissabte frenètic perquè el Barça jugava un partit complicat amb l'Athletic i després hi havia el derbi madrileny al Bernabéu. El dia va ser rodó per al Barça perquè vam guanyar i el Real Madrid va perdre i amb una sensació d'estar perdut. Sí, va ser un gran dissabte, però no ens oblidem que queda molta lliga, que ara comença la lliga de campions i que, malauradament, el Barça està immers en dos processos judicials i l'experiència ens diu que tot afecta o pot afectar.

Hem començat amb molt bones sensacions, acompanyades de bons resultats. Sembla que el nou Barça de Luis Enrique té tots els ingredients per fer una gran campanya i amb un grau de joventut i força física que aporta una espurna de gosadia que havíem perdut. Sí, això té molt bona pinta i a Madrid comencen a posar-se nerviosos. Un quadre meravellós per a qualsevol soci i barcelonista. No imagino un principi de curs millor; el Barça líder i jugant bé i amb força, el Madrid a sis punts i qüestionat, president inclòs, per la seva afició. Sí, paisatge per gaudir.

El que passa és que en aquesta idíl·lica història hi ha un element que pot fer-nos mal a diferents nivells. M'explico. Just ara el nostre estimat club es troba, directament o indirectament, en dos processos judicials. El cas Neymar i l'acció de responsabilitat contra l'anterior junta. Sense entrar en discursos inútils de si l'un o l'altre són culpables –això ho ha de decidir un jutge–, sí que vull remarcar com n'és de perillós per a la imatge del nostre club i com hem arribat a aquest punt. L'acció de responsabilitat civil contra Joan Laporta i setze directius que es va aprovar en assemblea el 2010 és més semblant a una guerra de famílies. Dic famílies perquè tots eren amics i els odis entre antics amics són molt forts i perillosos. No sé si els uns o els altres en sortiran malparats, potser totes dues parts, però el que sí que sé és que el nostre club segur que es veu danyat en termes d'imatge i credibilitat. No m'agrada veure els últims tres presidents davant un jutge. Dilluns vam veure l'actual president declarant, millor dit, passant la pilota a un altre; després l'anterior president, que a més desperta molta curiositat actualment a causa del judici paral·lel en relació amb el tema de Neymar. Tot això es podia haver evitat si s'haguessin fet les coses bé i tots els implicats en qualsevol dels dos casos haguessin aplicat la norma “no es pot fer el que no es pot explicar”. Si les dues parts haguessin deixat de banda els odis i haguessin posat davant el Barça, tot seria diferent. Tots aquells que no estimen el Barça deuen estar encantats de veure tot això, i més ara que necessiten desviar l'atenció del que passa a casa seva.

Estic molt dolgut de la utilització que han fet del nostre club alguns implicats en aquesta maleïda obra de teatre que es podria resumir en un“i tu més”. I em fa molta pena que el problema el causem nosaltres mateixos i els donem munició per disparar en contra nostre.