Borja Valero, Aritz Aduriz, Mario Suárez i Chori Castro, entre d'altres, eren titulars habituals en el Mallorca de fa tot just cinc anys. Aquell equip dirigit per Gregorio Manzano va acabar la lliga en cinquena posició i a un sol punt de la zona de lliga de campions, per bé que el comitè de control i disciplina de la UEFA li va vetar la participació en l'Europa League el curs següent. Cinc anys després, el Mallorca tanca la classificació de segona divisió A, categoria a la qual va arribar el curs passat amb la intenció de tornar cap a primera i que va estar a punt d'acabar amb un drama majúscul. El Mallorca és, des de fa temps, un cúmul de despropòsits. Al terreny de joc, però encara més accentuat als despatxos. I no hi ha manera que trobi estabilitat ni un camí que el guiï cap a algun lloc concret.

Aquell equip de fa cinc anys en què Valero posava la creació, Castro el desequilibri i Aduriz la definició tenia sota els pals Dudu Aouate. L'israelià, que encara va jugar vuit partits amb el conjunt de Palma la temporada passada, és un dels noms propis d'un serial que s'allarga des de fa setmanes i que conté episodis surrealistes i impresentables. Aouate va ser nomenat a principis d'agost mànager general, en una operació que era el primer pas perquè l'exporter passés a controlar el club, en entendre's per adquirir les accions del màxim accionista, Llorenç Serra Ferrer, i avançar per fer el mateix amb les del president, Biel Cerdà. Amb Aouate, va quedar relegat Miquel Àngel Nadal, anunciat com a director esportiu al juny i que ja havia fet alguns fitxatges. I el garrotxí Miquel Soler, que feia gairebé un mes que treballava com a entrenador, va ser fulminat i rellevat per Karpin. D'altra banda, i mentre anava fent i desfent en la planificació esportiva, Aouate començava a topar amb Cerdà. Amb les negociacions enrocades, ni l'un ni l'altre no es van mossegar la llengua. L'israelià va criticar públicament el president pel fet de “voler canviar les condicions” de l'acord de compravenda, i Cerdà va contestar dient: “Ha humiliat Nadal, Soler i Engonga per posar-hi un amic seu”, amb referència a Karpin.

L'embolic és monumental. Amb el pastís repartit –un dels accionistes principals, l'alemany Utz Claassen, va assegurar que s'havia sentit “com en una visita al manicomi” en sortir d'un consell d'administració–, el joc d'interessos és enrevessat. I fins i tot vivint-ho de prop es fa complicat no perdre's. Aquesta setmana, segons ha informat Tomeu Maura, ha aparegut un empresari italià, Filippo Ghirelli, que aspira a adquirir la majoria d'accions amb la intenció d'invertir una quantitat important de diners i garantir l'estabilitat del club a llarg termini. Se'n surti o no amb les negociacions, això de l'estabilitat sí que serà tota una odissea.

El Mallorca va viure diumenge un migdia esbojarrat i negre. Buscava a Pamplona el primer triomf, i va veure atònit com l'Osasuna convertia un 1-3 en un 6-3 (els balears van acabar fent el quart) en menys de mitja hora. Com es poden marcar quatre gols a camp contrari i ser incapaç de puntuar. O com se'n poden rebre mitja dotzena d'un equip que n'havia marcat quatre en quatre jornades. Per avergonyir-se'n. Per parlar-ne dies i dies. Amb el desgavell que envolta el club des de fa temps, però, fins i tot un ridícul com aquest queda matisat. Malament rai, quan els focus són lluny del terreny de joc.