El decret de convocatòria del referèndum ja està fet. Més d'un noranta per cent dels municipis del Principat ja s'han reunit i han aprovat mocions de suport a la consulta del 9-N. Al Parlament de Catalunya, més de dos terços dels diputats van aprovar la llei de consultes. Dilluns presenten el Llibre blanc de la transició nacional.

Prop de dos milions de persones van eixir al carrer l'11 de setembre reclamant votar, entre els quals diversos jugadors de pes del primer equip blaugrana. Els diaris i televisions del planeta sencer recullen en portada que Catalunya ha fet el pas esperat. I en el minut 17 l'estadi crida amb força en favor de la independència.

Milers d'institucions de tot tipus i caràcter han signat, a més, la seua adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Hi ha patronals, sindicats, associacions culturals, esportives, organitzacions professionals de tot tipus... excepte el FC Barcelona. A primers de mes, cinc associacions blaugrana van demanar a la directiva que s'adherís, finalment, al pacte. Fins i tot van posar taules al voltant de l'estadi ahir. Però el club calla.

Quan dic el club vull dir la directiva, és clar. Perquè Xavi ha parlat. I Piqué. Fins i tot Luis Enrique ha parlat. I és impossible calcular quants socis han parlat. La immensa majoria, supose. Mentrestant, el club calla. La directiva, insistisc.

I aquest és un silenci incomprensible. Un silenci que és, a més, una solemne bufetada a la tradició democràtica i catalanista del club. Perquè no sé si trobaríem algun altre moment de la història en què el país haja estat tan mobilitzat, tan d'acord en un objectiu, però segur que no trobaríem cap moment en què el Barça haja estat tan allunyat de les il·lusions de la gent.