“Musiqueta i estrelletes, però m'ho prenc com un partit més.” Això va dir Luis Enrique la vigília de la seva estrena en la Champions. Rebíem l'Apoel. Ell sap perfectament que aquesta competició és la que posa els grans equips al seu lloc, perquè t'enfrontes amb rivals de la teva talla. Guanyar la Champions reporta el màxim reconeixement i prestigi mundial. Això és així, i prou.

Alguns col·legues troben a faltar en el tècnic asturià que doni més explicacions. Però Lucho no té la retòrica de Pep Guardiola. En les seves estones lliures, un llegeix Martí i Pol i l'altre corre maratons pel desert. Cadascú és com és. Però l'un i l'altre tenen molt clar que, quan parlen en públic, no es qüestió de despullar-se davant del poble, ni de fer-se l'emprenyat i renyar qui tens al davant per mirar d'amagar les misèries... Del que es tracta és d'enviar els missatges que interessa, a ells i a l'equip. Recordeu quan l'arquitecte del millor equip de la història (Barça 2008-2011) ens deia, per exemple, que Ibrahimovic aportava coses que els periodistes no vèiem? Ell era el primer que ja sabia que amb el genial i egòlatra gegant suec no hi havia res a fer. A Luis Enrique se l'ha de llegir molt entre línies. De fet, acostuma a rematar algunes de les seves respostes amb l'afegit: “Vosaltres ja ho interpretareu.” Repassant algunes de les seves frases pronunciades des que va arribar, ens surt definit gairebé tot el seu mètode. Després dels partits contra l'Apoel i el Màlaga, Luis Enrique va reconèixer la baixada de rendiment, però va demanar que no es dramatitzés. Tenia tota la raó. De la mateixa manera que, ara, després del 6 a 0 (17-0, incontestable), tampoc cal exagerar. Això sí, va ser un partit complet en què, novament, es va veure un equip fresc, que va adquirint mecanismes, amb intensitat, mobilitat, ràpid en la circulació de la pilota, que pressiona i recupera pilotes a la primera línia d'atac.