El futbol mou molts diners. Jugadors folrats i representants que xuclen el que no està escrit. Els aficionats ens movem pels sentiments i se'n riuen de nosaltres. Els Messi, Neymar, Inisesta o Xavi fan bé la seva feina i la disfruten, però patrocinadors com ara Qatar Airways o Beko (per cert, els socis i aficionats del Barça encara no sabem quants diners dóna al club aquesta empresa turca) ens enganyen i fan de nosaltres el que volen. Qatar és un país on els drets sociolaborals estan pel terra i on les dones són tractades com aquí a l'edat mitjana. Queda clar que el món politicoinstitucional és immune a aquests fenòmens i només Merkel l'altre dia feia un toc d'atenció al rei d'aquest país comunicant-li que si vol mantenir els seus privilegis cal que sigui més democràtic. El Barça, dimecres passat, va perdre el seu primer partit contra un rival d'entitat mundial però farcit de diners de xeics àrabs que sembla que fiquen la banya a tot arreu: amb l'excusa d'uns diners que inverteixen, treuen i posen on volen. Espanya, que hauria de ser un país que perseguís els que no paguen i no els que paguen a través d'un sistema informàtic que només serveix per empresonar i coaccionar els pagadors i cobradors, faria bé d'informar quant paguen els de l'Ibex 35, entre ells Florentino Pérez i aquestes 35 empreses el 60% de les quals té filials arreu del món eludint l'obligatorietat del fisc. El Barça fa bé de treure's el patrocinador àrab de l'equip. Només per coherència ho ha de fer, perquè sempre ha fet bandera dels valors de l'esport i de club democràtic. Que aquest sigui el primer pas per aturar un país on se celebrarà un mundial de futbol l'any 2022. Certs organismes han permès que un país teocràtic i absolutista organitzi la cita futbolística mes important. Amb la crisi econòmica que patim, només ens faltava això: institucions esportives embrutades de diners no declarats i de llocs amb una renda per càpita de 80.000 euros! I què més haurem de patir?