Quan tot semblava indicar que el GP del Japó estaria marcat més enllà dels resultats per les picabaralles al voltant de l'equip Ferrari, amb declaracions i contradeclaracions, anuncis encoberts i posturetes de Vettel, Alonso i els dirigents de l'equip italià, el desafortunat accident de Jules Bianchi va ser el que va centrar l'atenció de la cursa guanyada per Hamilton.

De fet, aquest és el primer accident important que es produeix a la Fórmula 1 directament relacionat amb l'organització de la cursa des que Senna va perdre la vida a Imola i es va produir un punt i a part pel que fa a la seguretat d'aquesta competició. Seria hipòcrita no assumir que aquest és un esport de risc i que el balanç dels darrers anys és, des de la fredor de l'estadística i amb perdó, extraordinari. Passa, però, que en allò que és controlable s'ha de ser extremadament curós. La seguretat dels monoplaces ha crescut de manera exponencial, la de molts circuits, també. Però no és el de Suzuka un dels recorreguts més segurs del calendari, les condicions el convertien directament en perillós i, si bé era complicat que un altre cotxe anés a parar on el de Sutil era retirat per la grua, va passar. Era possible i, per tant, s'havia d'haver evitat. La cursa s'havia d'haver aturat abans.