No hi hauria cap debat ni cap polèmica a hores d'ara si Messi fos un esportista d'una lliga professional americana i tingués a tocar un rècord històric. Tot al contrari. Tot serien preparatius per tenir a punt una festassa per al dia que el jugador argentí superés el rècord fos on fos. A casa o a fora. Ara és a tres gols de Zarra de proclamar-se el màxim golejador de la història de la lliga espanyola de futbol i el problema és si ho fa al Santiago Bernabéu o ho fa al Camp Nou. En la lliga espanyola de qualsevol esport es fa difícil pensar en un homenatge del que sigui i pel que sigui a un esportista de l'equip rival de tota la vida. Es pot dir el que es vulgui, però ara per ara veig impossible qualsevol celebració malgrat que es consideri la bona voluntat i la bona predisposició dels jugadors, companys de professió de Messi, però adversaris de sempre per defensar els colors que defensen. Poden fer valer tota l'esportivitat i tenir tota la cultura esportiva del món, però els clubs no són franquícies. Ni els esportistes són americans, ni són conscients, ni els deixen participar d'un negoci i d'un espectacle en què sempre manen els clubs i els seus directius. El futbol té una estructura massa tancada i que fa difícil que sigui capaç d'adaptar-se a un esdeveniment com el que s'ha comentat en el cas que Messi superi el rècord. Ho farà tard o d'hora. I els estaments oficials no mouran ni un dit. I si és al Bernabéu, encara menys. S'accepten apostes.(És un dir, però s'entén)

Hem de recordar que aquesta setmana no hi ha jornada de lliga a primera divisió i els debats i les polèmiques s'allarguen més del que es podria considerar habitual. Segur. A Messi li falten dos gols per igualar Zarra. Si els fes al Camp Nou contra l'Eibar en la propera jornada, en un sol partit, s'acabaria el debat i la polèmica. Si en fes tres, encara millor. Ho hauria solucionat tot a casa. Al Camp Nou. Seria en família. El que ja no sé ara mateix és si la lliga de futbol professional, organitzadora de la competició, té una mentalitat oberta, al servei de l'espectacle, i és capaç d'aturar un partit i fer un reconeixement públic de la capacitat golejadora de Messi. Mai no ho ha fet i mai ha tingut aquesta sensibilitat. I és difícil que en quatre dies la tingui. Si no saben com organitzar sovint l'entrega de la copa que acredita un equip campió de lliga, es fa complicat pensar que tindran un atac de sensibilitat i organitzaran un acte de reconeixement a un esportista.

Leo Messi s'ha proclamat màxim golejador de la lliga espanyola en tres ocasions. I amb un grapat de gols en cada ocasió. Té la millor mitjana golejadora de tota la història de la lliga: 1,61 gols per partit. Telmo Zarra, davanter de l'Athletic de Bilbao en els anys quaranta i cinquanta del segle passat, va ser sis cops el màxim realitzador de la lliga. El basc va fer 252 gols en la lliga en la seva carrera. Messi ja s'hi acosta.

Es fa difícil pensar ara mateix en una lliga sense Messi. El responsable de la LFP, Javier Tebas, sabent que parlava a Barcelona aquesta setmana, assegurava que seria possible un homenatge a Messi al Santiago Bernabéu, si fos el cas, i lamentava que amb una Catalunya independent, si és el cas, els equips catalans no podrien jugar en les lligues espanyoles. La llei actual no els ho permet. Una llei que es va modificar per donar accés als equips andorrans a jugar a les lligues espanyoles. Malgrat la llei, modificada, són conscients que necessiten el Barça en la lliga espanyola de futbol. I que sense el Barça no seria el mateix. El negoci del futbol tampoc no seria el mateix. Volen i dolen. Només cal modificar alguna llei. Com si res.