Robert Harting és un llançador de disc alemany famós perquè destrossa la seva samarreta després d'una victòria imitant la figura de l'Increïble Hulk. És el vigent campió olímpic, tres cops campió mundial i bicampió europeu. Des de fa pocs dies també s'ha volgut erigir com un símbol de l'esport net. I dic s'ha volgut perquè Harting té en el seu historial algun episodi obscur que posa en dubte l' honestedat de la seva petició. El colós de Cottbus ha demanat a la federació internacional que el retiri de la llista de nominats a atleta de l'any 2014 perquè no vol compartir nominació amb col·legues castigats al seu dia per dopatge. És el cas dels nord-americans Justin Gatlin i LaShawn Merrit (4 anys i 21 mesos, respectivament). Però la petició, aplaudida per molts, té algun matís. Ha estat nominat els últims quatre anys consecutivament. I sempre hi ha hagut en la llista algun atleta sancionat per haver-se dopat. Gatlin i Merrit (2014); el mateix Merrit (2013) i el jamaicà Yohan Blake (2011 i 2012; la federació jamaicana el va suspendre tres mesos el 2009 per l'ús d'un estimulant). Per tant, per què Harting no havia demanat el mateix abans? I n'hi ha més. Fins al 2007, el discòbol alemany va ser entrenat per Jurgen Schult, exatleta de la RDA. El 1991, en el seu llibre Dopatge dokumente, l'investigador Brigitte Berendonk descobreix documents secrets en què Schult figura en una llista de cinc noms que utilitzaven un anabòlic de manera continuada (Turinabol oral). Harting també es va entrenar sis anys a les ordres del polèmic Werner Goldmann. Un dels sis exentrenadors de l'Alemanya oriental que van signar una carta admetent la seva participació en el dopatge sistemàtic de l'estat. Harting, en canvi, ha penjat de per vida la llufa del descrèdit a qui ja ha complert una sanció per dopatge i sembla que els negui el dret a una segona oportunitat. I hauria de recordar que dos dels seus entrenadors la van tenir amb la reunificació alemanya i van guiar el seu camí cap a l'èxit.