Cinc dels deu primers, 15 dels 26 i 21 dels 46 equips que han jugat a l'Asobal han desaparegut. És la classificació històrica de la lliga, de la qual el Barça és el líder, i el Granollers, sisè. Són els dos únics equips catalans i els únics que han jugat les 25 edicions. I hi ha, a la cua, dos equips (Zamora i Benidorm) que hi debuten.

L'estadística és, només, un reflex d'un esport que en la darrera dècada va tenir en els posteriorment batejats hispanos els dominadors mundials. Valladolid és tercer (24 edicions), i el seu hereu juga avui a Bordils: 1.700 habitants i mig miler de socis en el seu segon any a plata. Ciudad Real és quart (19) i el seu successor, l'Atlético (recorden el Madrid Arena, a vessar contra el Barça?), setzè en només sis temporades. La selecció espanyola té dos mundials (2005 i 2013, a Barcelona) i tres medalles de bronze olímpiques. I, en categoria femenina, dues de bronze en dos anys: 2011 mundial i 2012 olímpic. Guerreras, els van posar a la central lechera.

El diari més llegit a l'Estat, esportiu, obria portada amb la selecció espanyola femenina de bàsquet diumenge passat. S'havia de marcar paquet després de l'estrèpit de la ÑBA. Un equip amb 9 de 12 jugadores jugant a lligues de fora. I el seleccionador, a la Xina.

La marca estranya. La d'un estat el futur del qual es dicta a la llotja d'un estadi de futbol que, fem memòria, no fa tant no va poder acollir una final perquè havia de reformar els lavabos. I pretenien acollir uns Jocs? 1.350 milions d'euros d'indemnització –ja diuen que serà el triple– a pagar entre els consumidors perquè una inversió privada no va sortir bé. L'abraçada a Lisboa. L'exalcaldessa. Targetes en una entitat rescatada per la incompetència dels amics. Esvàstiques al carrer quatre dies després d'empresonar un aficionat per haver mostrat una estelada. La ministra del confeti, l'advocada de l'estat, amb un passat... La quota femenina. La marca.