A un mes del 9-N, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha rebut un suport d'aquells que valen el seu pes en or. L'adhesió del FC Barcelona. A ningú se li escapa que, per la dimensió del club, però sobretot per la seva projecció internacional, és una adhesió rellevant, sense desmerèixer gens, ben al contrari, els diversos milers d'entitats que ja en formen part des de fa mesos. Així doncs, el Barça no ha estat dels primers a afegir-se al pacte, però això no resta ni un gram d'importància a la decisió del club. Però tampoc el Barça és Catalunya, encara que alguns s'ho pensin, i, per tant, res acaba amb la seva adhesió al PNDD.

Fa uns dies, pels volts de la Diada, vaig escriure en aquesta mateixa tribuna que calia que el FC Barcelona reafirmés la seva defensa pel dret a decidir incorporant-se a la iniciativa que coordina l'expresident del Parlament Joan Rigol. I, per tant, em veig amb l'obligació d'aplaudir el gest. Però en aquell mateix escrit també vaig instar l'Espanyol a fer-ho, com cal fer ara amb molts altres clubs i entitats esportives que no veig que figurin en la relació d'adherits al PNDD. Per la qual cosa caldria esperar que la mateixa duresa amb què alguns han exigit a la junta directiva del Barça, presidida per Josep M. Bartomeu, que fes el pas que ara ha fet, també ho facin amb la resta de clubs de tots els esports. En un moment tan fonamental com el que viu el país seria molt convenient comptar amb tots aquests suports per tirar endavant la consulta del 9-N.

Però no ens enganyem, aquesta pressió no existirà, perquè en el marc del barcelonisme es mouen tota una sèrie d'estereotips que, per bé o per mal, no s'han forjat en altres clubs. En alguns casos ben al contrari. Sense estereotips i determinats interessos polítics és difícil explicar per què un determinat sector del barcelonisme ha tendit a efectuar una gran pressió sobre la junta directiva però no sobre els jugadors del Barça. I això que finalment han estat cracs com Piqué que per iniciativa pròpia s'hi han implicat.

Que el Barça és un referent imprescindible és evident. Però que s'hagi de concentrar tota l'exigència sobre aquest club em sembla poc equitatiu. Al final, el que cal posar sobre la taula és que l'any passat el Camp Nou va ser l'únic estadi pel qual va passar la Via Catalana. Exactament igual que actes de reivindicació històrics com ara el Concert per la Llibertat.

No tracto aquí de fer la defensa de ningú, qüestió que no em toca. Sinó de fer veure que instrumentalitzar el fet nacional en batalles endogàmiques d'un club que, per molt important que sigui, no representa Catalunya com a conjunt social, és contraproduent. El Barça ha de fer costat a la majoria social d'aquest poble en els seus objectius i reivindicacions, però cal valorar el compromís d'aquest club sobre la base dels fets i en comparació amb altres grans entitats esportives catalanes, tot escampant l'exigència col·lectiva, i no sobre el que se suposa que faria si hi hagués aquest president o aquell altre.