Quina por! Arribats a aquest punt, ja prou que han ressonat les paraules pronunciades pel president de la LPF, el tal Javier Tebas Medrano, alertant-nos que ni el Barça ni l'Espanyol jugarien la Liga BBVA, “si Catalunya s'independitza”. Tot seguit, va afegir: “Solament hi ha un estat no espanyol que pot jugar la lliga espanyola, i és Andorra.” Una de dues: o el tal Tebas seria carn de descens en la lliga dels espavilats o és un bromista que, després de l'amenaça, ja ens donava la solució. Perquè és evident que, arribats al cas, de la mateixa manera que n'hi ha un (Andorra) n'hi podria haver dos (Catalunya); es modifica la llei de l'esport i tan tranquils.

Perquè a veure, Tebas i resta de veus autoritzades –com la del president del CSD, Miguel Cardenal– que vulguin marcar paquet en aquest tema per fer-nos agafar por (l'entranyable avi d'aquella nena que es deia Heidi enfadat em provocaria més espant): sabeu perfectament que la vostra lliga sense el Barça interessaria igual o menys que l'Eredivisie holandesa, per posar un exemple d'una lligueta de pa sucat amb oli (en què el flamant senador Romário encara marcaria més gols que ningú, sigui dit de passada) o el campionat dels vostres veïns portuguesos (en què juguen equips que es diuen Moreirense, Penafiel o Gil Vicente, sigui dit de passada, també).

Gràcies a quina mamella us penseu que ragen els milers de milions d'euros que paguen les televisions per mantenir tota la fanfàrria? De la blaugrana. I l'altra és la blanca, per cert... I és que ja m'imagino el mateix senyor Pérez Rodríguez –el que mana– fotent-vos l'escridassada i fent-vos posar ferms per no saber tenir el bec tancadet. Parlem clar: si Catalunya escampa la boira, vós a suplicar-nos de genolls que continuem jugant a Espanya. En fi, sobre aquest tema ja em vaig expressar la setmana passada en aquesta mateixa tribuna.

Però del tal Tebas voldria dir alguna cosa més. A l'home, que el 1979 ja signava comunicats com a delegat provincial de Fuerza Joven (les joventuts de Fuerza Nueva), resulta que ara, curiosament, li faria gràcia que la LFP homenatgés Messi quan superi la marca de Zarra. Leo necessita tres gols i amb un hat-trick contra l'Eibar liquidaríem el tema celebrant-ho al temple i a l'escalf de la nostra gent. Però em fa la sensació que la idea de Chamartín a l'astre argentí el posa a cent i, francament, seria la repera (“Meeeessi, Meeeeessi...” eh, Cristiano?).

El grotesc és que Tebas tingui la gosadia d'erigir-se en l'impulsor del que es pugui acabar fent, quan fa nou anys, precisament ell va saltar a la palestra per impedir que Messi, aleshores juvenil, jugués amb el primer equip del Barça. Fem una mica de memòria? El 4 d'octubre del 2005, el tal Tebas, en la seva condició d'advocat de l'Alavés i assessor de la LFP, que ara presideix, anunciava la presentació de la denúncia a la mateixa LFP, “perquè, en nom de les seves atribucions, declari la nul·litat de la llicència de Messi per participar en la competició de primera ”, amb l'argúcia que “la seva llicència de juvenil va ser feta en frau de llei”. El tema ens va indignar molt, però el vam resoldre. En la seva creuada per frenar la carrera d'un geni, va fracassar el tal Tebas...