Sense jornada de lliga en la primera divisió de futbol pels compromisos internacionals que fan que molts jugadors dels seus clubs hagin de defensar la samarreta del seu país. Res a dir. El que no és lògic és que, sent els clubs els que paguen la fitxa als jugadors, hagin d'assumir tots els riscos que comporta jugar amb les seleccions.

En el món polític existeixen el G-2, el G-8 i el BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica); en futbol podria haver-n'hi un de semblant, ja que som els aficionats els que en patim les conseqüències físiques i econòmiques. La lliga espanyola , cada cop més fluixa a excepció de pocs clubs, no s'atreveix a ser reduïda a divuit equips. Només cal tirar d'hemeroteca i recordar que la temporada 1995/96 va arribar a tenir 22 equips! Més sapastres impossible. Les manifestacions populars a Sevilla i Vigo en suport del Sevilla i del Celta van permetre mantenir aquests dos clubs a la primera divisió.

Per aquest còmput, si entre el 27 i el 33% del cens electoral català va a una manifestació, la de la V, i Espanya no ens escolta, què vol dir? El futbol, l'opi del poble? O, millor, opi al servei de l'Estat? No sembla pas casualitat que quan Espanya jugava la final de l'Eurocopa 2012 contra Itàlia, aquell mateix dia demanés el rescat bancari. Grollera, d'èxit, però, maniobra de distracció.

Piqué es manté ferm per la V i pel dret dels catalans a decidir el seu futur i ha rebut ofenses, insults i cops a tort i a dret. Un home d'una peça.

Hom diu que, si el 9-N no es vota, molta gent es frustrarà. Tranquils! Sabem el que volem i ho farem bé. La lluita nacional està basada en la justícia i el dret. Ens en sortirem de tota manera, el 9-N o més endavant. I per la resta antidemocràtica del 12 d'octubre, til·la, que no va pas malament. I, demà, pau i després, glòria.