Transmetre coneixements és un dels elements clau de la feina de qualsevol educador, per tant, també dels entrenadors d'esport formatiu. Evidentment, doncs, cal tenir uns coneixements acreditats i verificats (mitjançant una titulació) per assegurar que la formació dels joves esportistes segueixi els paràmetres adequats. Un altre factor determinant és saber modular el missatge i escollir el canal més eficaç, en funció de l'edat que tenen els receptors, per fer arribar els continguts; perquè si no se sap comunicar o no s'és precís amb el llenguatge, tant hi fa que acumulem molta saviesa, el resultat serà frustrant per a l'entrenador i gens enriquidor, o fins i tot desmotivador, per als jugadors. Un exemple per il·lustrar-ho. Molts cops per buscar una motivació o una millora en el rendiment d'uns jugadors, de categoria aleví o infantil, hem sentit afirmacions del tipus: “Amb mi jugaran els millors.” Hem de pensar que el concepte els millors té diverses connotacions per a les parts implicades. Segur que l'entrenador no vol diferenciar entre “millors” i “pitjors” (paraules que no diu, però que floten en l'ambient), sinó que busca demanar implicació, fomentar l'esforç, l'esperit col·lectiu, la concentració, etcètera. Però per als jugadors que juguen pocs minuts o no entren a l'equip titular de manera recurrent, sentir que no està entre “els millors” pot afectar la seva autoestima i pot provocar esquerdes en els nexes de sociabilitat amb el grup (o part del grup, els que se senten “els millors”). Per tant, expressions del tipus, “els que més s'esforcin”, “els que millor s'entrenin”, “els que més progressin”, serien molt més útils per enfortir el grup i fixar uns paràmetres que permeten unes revisions més avaluables, més tangibles i quantificables per als jugadors i aporten una capacitat més motivadora i engrescadora.

Deixant de banda l'exemple i acordant que el formador té coneixements i la capacitat d'encertar en l'estratègia comunicacional, hi ha un altre aspecte clau que servirà per afavorir que la transferència sigui molt més profunda, molt més enriquidora i generi un canal de confiança mútua entre les dues parts: la capacitat de contextualitzar de manera correcta tots els elements de l'aprenentatge; no es tracta d'ensenyar a fer una passada o a pressionar, sinó guiar el jugador a descobrir quan li és útil o té sentit aplicar-les i donar-li les eines suficients i la llibertat necessària perquè se senti prou autònom per aplicar-les en funció de l'aposta tàctica. O sigui, a entendre el joc. I per a això, cal paciència. Però no hi ha millor recompensa que observar com un jugador interioritza conceptes com una permuta depenent de les necessitats de l'equip i veure que, sense rebre indicacions, sap quan ha de jugar en curt o en llarg, o quan troba una línia de passada que el tècnic no ha vist.