Ha passat prou desapercebuda l'afirmació feta a RAC1 pel màxim executiu de l'Eurolliga, el català Jordi Bertomeu, que la independència de Catalunya no causaria cap problema a l'Eurolliga a l'hora de mantenir el Barça en la competició. És la primera vegada que una organització d'aquesta magnitud s'expressa de manera contundent. Les paraules de Bertomeu són un argument més per comprendre per què l'Eurolliga és una competició a l'alça, el futur del bàsquet europeu, mentre que les lligues estatals no paren d'empobrir-se, amb excepcions comptadíssimes com la de Turquia.

L'Eurolliga és una organització relativament jove, nascuda amb el nou segle i descontaminada de la vella política, la dels estats. És un exemple d'adequació de la normativa a l'objectiu que pretén assolir: incrementar el valor esportiu, competitiu, del torneig per incrementar-ne paral·lelament el valor econòmic i el retorn cap als clubs. A Bertomeu i el seu board (l'executiva) li és igual si el Barça prové de l'ACB, de la Lliga Catalana o no juga cap lliga estatal. Els brams del govern espanyol li rellisquen. Quan calgui, adaptarà el marc normatiu perquè li interessa tenir els millors equips del continent. Li interessa a l'organització, i també als grans clubs europeus, perquè saben que l'absència del Barça devaluaria la competició. Els guardians de les essències d'altres esports en podrien prendre nota.

Deia Bertomeu que l'Eurolliga és una competició de ciutats i no d'estats. Bé per la declaració d'intencions. Fins ara, la major part dels equips participants han accedit a la competició via lligues estatals. No tots, perquè la Lliga Adriàtica –lliga supraestatal amb clubs de Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Bulgària i Hongria– també ha atorgat places, però continua sent cert que la majoria de places s'atorguen per les lligues estatals. També ho és que l'Eurolliga, fins ara i amb comptades excepcions, no ha acceptat més de quatre representants d'una mateixa lliga.

Al comissionat de l'Eurolliga li és relativament fàcil dir el que va dir sobre el Barça perquè a partir del 2015, l'accés a l'Eurolliga no es farà des de les lligues domèstiques, sinó des de l'Eurocup. L'entrada a l'Eurocup sí que es farà des de les lligues. Com que és altament improbable que el Barça perdi mai la categoria en l'Eurolliga i en l'Eurocup, a la pràctica té la plaça garantida per sempre. Amb tot, les paraules de Bertomeu continuen sent un signe rellevant de contemporaneïtat, de realisme pragmàtic, sempre d'agrair. Tan privada i tan independent del diner públic és l'Eurolliga de bàsquet com la LFP i, en canvi, lletra i música de les declaracions que Javier Tebas va fer fa una setmana sobre el Barça en un futur estat català van sonar molt diferents, quan el dirigent futbolístic sap perfectament que si Catalunya és independent, ell serà el primer que mourà el que faci falta per continuar tenint el Barça. De genolls, si cal.