“El Real Madrid és el millor ambaixador d'Espanya.” Frase pronunciada amb reiteració pel ministre d'Exteriors del règim franquista, Castiella Maíz. “Els diré qui no vull que plegui: el president del Real Madrid, perquè això significaria que les coses li han anat molt malament i això seria dolent per a Espanya i per a mi.” Frase pronunciada no fa gaire per Mariano Rajoy en un esmorzar amb periodistes anglesos que es van quedar atònits. Ni l'un ni l'altre van sortir en el Sense ficció de TV3. El Madrid estudia denunciar la cadena i la nostra hauria d'exportar el documental a tot el món. Hi tornarem més endavant...

Tot i que aquí només hauríem de centrar-nos en el partit de demà contra l'Ajax de Champions, la competició més important, reconec que fa dies que penso en el clàssic. I no m'imagino el Barça contra el Madrid sense tota l'artilleria pesant. Una davantera amb Messi i Neymar... més Suárez intimida, i l'uruguaià és d'una pasta especial. Que li falta ritme? Sense completar la recuperació d'una artroscòpia al genoll i ni gairebé haver-se entrenat, va jugar aquell matx transcendental contra Anglaterra del mundial. Com va acabar la cosa? Amb dos gols memorables i amb els pross fent les maletes.

Crec que Luis Enrique ho té claríssim. I, amb aquests tres al davant, es tracta de no fer regals al darrere. La presència de Mathieu al lateral em sembla absolutament indispensable.

Sense ficció

La llegenda del club fundat pels germans Padrós és molt negra i el documental era necessari. Fa uns anys, la BBC ja en va fer un en la mateixa línia, sobre la utilització i el control de fenòmens esportius concrets com a armes propagandístiques dels règims feixistes de Hitler (els Jocs Olímpics del 1936), Mussolini (l'organització del mundial de futbol del 1934, que va guanyar Itàlia de manera escandalosa) i Franco (el Real Madrid). A veure si també denuncien la cadena britànica.

Hi falten coses, és lògic, i m'hi sobra la frase final de Carles Torras, el director: “Reconeguem que la història esportiva del Real Madrid és mítica...” Discrepo. François de la Rochefoucauld, autor de les Màximes i a qui el cardenal Richelieu les hi va fer passar magres, té una bona cita per al cas: “La glòria dels homes s'ha de mesurar sempre pels mitjans que es van emprar per adquirir-la.” De fet, tot el que s'hi explica és prou sabut i l'evidència només es pot negar amb la sornegueria amb què s'hi expressa un directiu blanc de l'època, Gregorio Paunero, un ancià d'aspecte venerable: “Amb Franco teníem molt bona relació... Molt bona.” Resulta que fins i tot l'estadi de Chamartín el van finançar amb diner públic. Això sí, tot dins la més estricta legalitat d'un govern totalitari.

Gairebé setanta anys després, el senyor Pérez Rodríguez veu com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid li ha paralitzat –momentàniament– la remodelació del mateix estadi. A ell? Com s'atreveixen? (si fins i tot el govern, en una situació inaudita, l'indemnitzarà pel fiasco de Castor) Què passa? Que el TSJM vol saber com acaba la investigació de la Comissió Europea sobre els suposats “ajuts d'estat il·legals” de l'Ajuntament de Madrid al club blanc. Era ahir i és avui. Aquest és el refotut tema. El passat ja el sabem, el que urgeix ara és un documental que entri a fons en el present. Sense ficció 2: la llegenda negra continua...