Diumenge passat, un tret va posar fi a la vida de Senzo Meyiwa, porter titular de la selecció nacional de futbol de Sud-àfrica a Johannesburg. Un intent de robatori i una picabaralla posterior que posa punt final a la carrera d'un dels futbolistes importants del panorama africà actualment. Per desgràcia, el continent negre està acostumat a digerir aquest tipus de desenllaços fatals. La selecció togolesa va decidir viatjar per carretera a Angola per disputar la copa d'Àfrica 2010. El cap de l'expedició, ignorant el perill de la seva maniobra, va decidir passar per l'enclavament de Cabinda, una regió dins de la República Democràtica del Congo, però que pertany a Angola. Controlada pels rebels, Cabinda és molt rica en recursos naturals. Un cop l'autocar togolès va intentar creuar la regió, els membres del Front d'Alliberament de Cabinda van obrir foc i van matar alguns membres de l'expedició. Fins i tot un futbolista, el prometedor porter Obilale, va quedar paralític per l'impacte d'una bala. La política també és una font de conflicte habitual. Encara amb les ferides obertes pel derrocament de Mubarak a Egipte, el partit entre l'Al Masry, amb ideologia propera al dictador, i l'Al-Ahly, equip del poble i actiu partícip de la Primavera Àrab es va presentar d'alt risc. Un cop finalitzat, els radicals de l'Al-Masry van assaltar els jugadors i seguidors visitants i van posar fi a la vida de setanta-quatre aficionats d'Al-Ahly, l'anomenada tragèdia de Port Saïd. El futbol treu el pitjor de les persones. Una afirmació que de vegades va massa lluny: el camerunès Ebossé, un dels màxims golejadors de la lliga algerina, va caure desplomat al terreny de joc l'agost passat després de rebre un cop al cap fruit del llançament d'una pedra des de la graderia. La lliga va quedar suspesa i la federació algerina es va comprometre a pagar la resta del contracte d'Ebossé a la família. Indemnització insuficient per a la seva dona i el seu fill, encara nadó. Ja sigui per raons polítiques, de delinqüència, de guerrilles o per simple inconsciència, malauradament hem de seguir vivint aquestes tragèdies africanes.